Balears 08/06/2014

Tres reflexions en calent (i tremolor a les cames)

i
Lluís Planas
2 min

Hi ha reflexions que és millor fer-les en calent, ràpid i a passades curtes, sense passar-les pel sedàs. Hi ha el perill de ser massa visceral i, per tant, injust, però ja em perdonareu perquè encara em tremolen les cames.

1. El fracàs. La gestió de Llorenç Serra Ferrer al capdavant del Mallorca és un fracàs estrepitós. En quatre anys, un equip que lluitava per jugar a Europa ha acabat evitant el descens a Segona B a la darrera jornada. La planificació esportiva ha estat tan nefasta que no s’ha pogut fer una plantilla mínimament competitiva a Segona Divisió. Les estretors econòmiques no són cap excusa. El Deportivo també travessa un concurs de creditors i fa una setmana que celebra l’ascens. Tampoc no són excusa per a Serra Ferrer les seves males companyies en el consell d’administració. Qui ha permès que entrassin al club ha estat ell. La imatge del club no havia estat tan malmenada mai, un esperpent continu. El millor que pot passar al Mallorca és que Serra Ferrer trobi ara el “múscul financer” que va prometre en arribar i que mai no hem vist, i que vingui i se’n vagin ell i la resta.

2. El misteri. Què ha passat amb aquesta plantilla? Potser ara que s’ha acabat el malson algú s’atreveix a explicar-ho. Perquè alguna cosa greu ha passat en aquest vestidor que no sabem. Tot i la nefasta planificació, amb el manteniment d’un esquelet que ja donà molts mals senyals la temporada passada i uns reforços amb una aportació que en general ha estat insignificant, resulta inexplicable el pèssim rendiment oferit per aquests jugadors. Encara que només sigui per comparació, perquè durant 42 jornades hem comprovat quins eren els rivals. Han passat tres entrenadors i només el darrer, ja amb l’aigua al coll, se n’ha sortit. Per fer-ho, ha hagut de recórrer als anomenats “veterans”. Si tot depenia que ells fossin al camp, podrien haver-ne avisat al principi. I tampoc no és excusa per a ells el desgavell institucional que han hagut de patir. Fins on sabem han cobrat quan tocava, cosa que no poden dir alguns dels seus rivals.

3. L’exemple. Si alguna bona notícia deixa aquesta temporada, a més de la d’haver-se acabat d’una vegada, és l’exemple final deixat per Javier Olaizola. Amb un discurs simple, és veritat, però clar i sincer: posar el club per davant de tot. Li bastarà això perquè li donin una oportunitat? Poden passar tantes coses les properes setmanes en el Mallorca que és impossible saber-ho. L’única cosa que no ha complit Olaizola és fer set del darrers nou punts. Han estat cinc i han bastat, i la seva mitjana en tres partits supera de molt la dels antecessors. En qualsevol cas, el basc ja era amb lletres grans a la història del Mallorca. Allò que ha fet ara és deixar un exemple a seguir. Arribi qui arribi al club, i només podem anar a millor, estaria bé que se’l fes seu.

stats