Dins les clavegueres d’Emaya

PalmaÉs l’empresa municipal més important, la que té més pressupost (enguany 110 milions d’euros, gairebé un de cada tres euros dels quals disposa l’Ajuntament de Palma); i la que té més personal, amb uns 1.300 treballadors i 900 que es dediquen només al servei de neteja. L’Empresa Municipal d’Aigües i Clavegueram, Emaya, és també un focus de conflictes dins la plantilla perquè ha funcionat moltes vegades com a instrument de col·locació per als equips de govern de torn a Cort. I ja dins les seves clavegueres, l’origen de distints casos de presumpta corrupció que ara estan en mans de la Fiscalia. Amb els destapats aquesta mateixa setmana, ja en són cinc.

Les clavegueres no fan més que recollir les restes d’un difícil control de la gestió de l’empresa municipal i, finalment, impedeixen que es presti un servei bàsic eficient als ciutadans. Aquest mandat ha resumit alguns dels mals endèmics d’Emaya. Les retallades han deixat en evidència les mancances en el servei de neteja, de manera especial a les barriades, que l’equip de govern no ha volgut reconèixer fins al final del mandat posant en marxa un pla de xoc. L’actual direcció de l’empresa ha volgut fer canvis estructurals en la plantilla alleugerint-la, abaixant salaris i exigint més productivitat. La resposta ha estat la resistència dels treballadors i la conflictivitat laboral, amb quatre amenaces de vaga en el darrer any; i el resultat, una ciutat més bruta.

Conflictes laborals

Però la direcció ha mostrat també els seus arguments i ha apuntat a una plantilla sobredimensionada per la política de col·locacions, rígida en el funcionament i amb un elevat cost salarial. Un peó d’Emaya cobra 32.500 euros bruts anuals, la qual cosa representa un cost per a l’empresa de 42.500 euros. La direcció assegura que això és insostenible econòmicament i que impossibilita que Emaya pugui invertir en l’altra branca del seu servei: el subministrament de la xarxa d’aigua. La seva proposta, però, va ser molt dràstica, amb la creació d’una figura de “peó de reforç” que cobràs 16.000 euros, només la meitat que els “especialitzats”, i per contra invertir en la “mecanització”.

Davant això, els sindicats han reaccionat amb reiterades amenaces de vaga, però la seva politització i divisió dins el comitè d’empresa s’evidenciaren l’estiu passat, quan hagueren de fer marxa enrere en la convocatòria d’una aturada indefinida per la qual se’ls va amenaçar en els jutjats. Tanmateix, els treballadors coincideixen a assenyalar que la direcció ha aplicat mà dura en la política de retallades, que ha carregades sobre la plantilla, i ha impedit les substitucions per prejubilació, mentre que després ha fet servir la discrecionalitat per nomenar càrrecs directius i d’administració. Les sentències per conflictes laborals a Emaya són habituals als jutjats.

La gestió d’una empresa del volum d’Emaya és complicada, però algunes de les decisions polítiques preses per direccions de diferents colors l’han feta encara més així. Emaya té ara mateix, per exemple, tres sistemes diferents per al servei de recollida de fems i cadascun necessita una planificació i uns vehicles distints. Al marge del més estès, el tradicional amb els vells contenidors de color verd, n’hi ha dos més, que han estat fallits i amb l’ombra de la corrupció en l’adjudicació i la instal·lació.

Sistemes posats en dubte

Un és el sistema de recollida pneumàtica que es va instal·lar al centre de Palma ara fa dotze anys. Va fallar fa dos anys, havent complit només un terç de la seva vida útil, és irrecuperable i ara petits vehicles d’Emaya han de passar pels carrers del centre per recollir el fems que s’ha de dipositar en els vells contenidors, desbordats durant moltes hores del dia. L’altre són els contenidors soterrats, un modern sistema que presenta menys problemes però que exigeix uns vehicles especialitzats per a la recollida selectiva dels residus.

En el cas de la recollida pneumàtica, l’actual direcció va posar en mans de la Fiscalia presumptes irregularitats en la instal·lació durant el mandat de Joan Fageda. Al marge de la tempesta política dins el PP que acabà generant això, s’apunta a una facturació per conceptes que no s’acabaren executant. Aquestes mancances haurien provocat el col·lapse del sistema. Pel que fa als contenidors soterrats, aquesta mateixa setmana Emaya ha revelat que també s’han posat en coneixement de la Fiscalia irregularitat en l’adjudicació d’uns sensors per controlar-ne l’ocupació. Tampoc funcionen.

Ossifar, Pícnic, contractes...

No és l’únic cas investigat en relació als contenidors soterrats. En el cas Ossifar, a partir de la denúncia feta per l’anterior equip de govern, s’investiga la compra dels contenidors, pel sobrecost, quan gestionava l’empresa Unió Mallorquina. Hi està imputat, entre d’altres, l’exdirector de Medi Ambient d’Emaya Germán Chacártegui. Sota la gestió d’UM, també s’investiga el cas Pícnic, en el qual està imputada l’excúpula d’Emaya encapçalada per Cristina Cerdó, per la contractació d’“agents mediambientals” que en realitat duien a terme tasques per al partit. Finalment, aquesta setmana ha estat detingut l’excap d’administració José Enrique Sbert, juntament amb dos empresaris més, per haver concedit contractes d’Emaya a un grup d’empreses en el qual participava i estava a sou ell mateix.