TOTA UNA VIDA
Esports 30/03/2014

Cada dia no és festa

i
Lluís Planas
2 min

Cada dia no és festa, i en el cas del Mallorca, cada jornada toca picar pedra i passar molta pena. Però molta. A falta d’un equip amb més consistència i un joc amb més criteri, el resultat continua depenent de la sort, del pur atzar. I així des de l’inici de temporada. Com que l’atzar és capritxós, probablement ahir va ser dels darrers tres partits, almanco en la segona part, en el qual el Mallorca va merèixer més la victòria. Però el tercer triomf consecutiu encara l’esperam.

Perquè no, no va guanyar, cada dia no és festa. És allò que té deixar-ho tot a la sort, que tu i el teu destí acabau sent imprevisibles. Tota la sort que l’equip va tenir a Madrid, li va faltar ahir. Fins i tot en plena primavera, les flors millors col·locades, just allà, es mustien. És just dir que a l’equip li ha canviat una mica el color de la cara, també que això no basta, ni prop fer-hi. Queden deu jornades i només queda l’opció d’un play-off. Dependre de la sort, vaja, fins al final.

Marco Asensio i deu més. Podia haver estat un dels titulars, tan exagerat amb ell com just amb els seus companys, als qui hauria de fer empegueir que el jove de 18 anys s’hagi de carregar l’equip a l’esquena en el tram decisiu del campionat. Quin recital un altre pic! Un es pregunta què hauria estat del Mallorca ahir si Asensió no hagués estat al camp i la resposta és demolidora. Si alguna cosa es va fer amb una mica de sentit, va ser a les botes de qui té els partits comptats a Son Moix.

No és el lideratge d’un jove que fa just un mes que pot conduir un cotxe allò que preocupa més. Ho fan més aquells quatre jugadors que es mostren molt per davall d’un nivell acceptable. Són gairebé sempre els mateixos, així que no fa falta repetir-ne els noms. A més, cada aficionat té les seves fílies i les seves fòbies, i en posaria o en llevaria de la seva llista particular. Jo també tenc les meves, així que deixau-me imaginar un Víctor combinant amb Asensio en les millors versions.

És lícit somiar i mantenir la fe fins al final. Però amb els peus a terra. I el punt d’ahir no pot ser mai positiu, així que també preocupa el missatge autocomplaent llançat després des del vestuari amb l’entrenador al capdavant. És un senyal de conformisme al qual ens té acostumat aquest equip: confiar-ho tot a la sort.

stats