TOTA UNA VIDA
Esports 23/08/2014

Fer com si no passàs res i gaudir del futbol

i
Lluís Planas
2 min

L’àrbitre encara no ha fet el xiulet inicial de la temporada i el Mallorca ja ha fet fora un entrenador i arriba a la competició amb una plantilla confeccionada per dues persones diferents, a la correguda i amb pocs doblers. A tot això, el club el dirigeix ara un mànager general, que fins fa dos mesos era el porter de l’equip i que ha estat nomenat per dos accionistes que li volen vendre les accions. L’exporter israelià ja comanda i ha duit un tècnic rus, però de moment no compra ni diu si té doblers o si algú els hi prestarà. Diuen que tot resta a l’espera de l’enèsima auditoria -o due diligence, que queda més fi- sobre els comptes de la societat anònima esportiva. S’entén que per assegurar-se que tot plegat no es tracti d’una estafa.

Aquesta és la realitat del Mallorca, per més crua que ens sembli, i en qualsevol altre club de futbol això tindria amb els cabells drets l’afició. Però el sentiment regnant entre el mallorquinisme, sense que encara hagi començat a donar disgustos la pilota, és el de com si no passàs res. Fins i tot n’hi ha que ens tornam a il·lusionar. És la màgia del futbol, no hi pot haver un altre motiu. També és cert que aquesta afició ja s’ha avesat a qualsevol cosa i l’esperança és poder oblidar com abans millor un passat recent vergonyós, una vegada que se’n vagin els responsables. Perquè això sí que ha estat una estafa i no fa falta cap auditoria per comprovar-ho.

Algú podia pensar fa just un any que l’Eibar acabaria pujant a Primera Divisió? Idò aquesta és la màgia del futbol, que també es pot veure a la Segona Divisió, una reducte encara per a un futbol més nostàlgic i per a les sorpreses més grosses. I una competició de la qual es pot gaudir, i molt, sempre que s’estigui només per això, per competir. Ben mirat, tampoc està malament això de fer com si no passàs res. Es tracta d’intentar mantenir intactes els sentiments cap al futbol i cap al teu equip, i no em direu que no són sentiments forts, davant la brutícia en la qual es rebolquen alguns.

I després pujarem o no, i això no vol dir que l’exigència no hagi de ser la màxima, perquè competir es tracta precisament de no renunciar a res, però sabent on ets. L’any passat va semblar com si jugar a Segona Divisió ens fes nosa i potser aquí van començar tots els problemes esportius, que també va haver-n’hi. I a més d’això, es va afegir des del principi una pressió insuportable: o pujam o desapareixerem, deien. No baixàrem de miracle, i aquí som. La plantilla d’enguany, d’entrada, ofereix les mateixes garanties que la de la temporada passada, és a dir, poques. D’entrada, també, farem com si no passàs res i només li demanarem que ens faci gaudir del futbol.

stats