L’altra Barcelona

Segons la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar 1.026 persones dormen al carrer i 415 en assentaments irregulars

Abans-d’ahir, al capvespre, pujava al metro pensant en els problemes que em venien al cap i rumiant la manera de trobar alguna solució a una de les més punyents necessitats de la gent que m’envolta, quan em vaig trobar amb una de les imatges habituals durant aquests dies: gran part dels que ocupaven el vagó en què vaig entrar no eren els treballadors amb la roba desgastada i les típiques sabatilles còmodes per caminar que acostumo a trobar-me a aquella hora. O, almenys, no hi eren només ells.

Una bona colla d’executius encorbatats -sabates lluents i americanes o abrics de llana- formaven part dels viatgers. Parlaven en diferents idiomes, preferentment en anglès. Del coll els penjava una targeta on es podia llegir la causa de la seva estada a Barcelona: Mobile World Congress. Una bossa grisa amb el mateix rètol confirmava la seva participació en una de les mostres més genuïnes del progrés i de la riquesa de les grans ciutats.

Deixant de banda tots els comentaris d’aquests dies que fan referència a problemes polítics o a situacions d’actualitat -d’una part de l’actualitat-, el contrast amb l’altra Barcelona, sempre present, s’ha accentuat aquesta setmana.

Jo venia de l’Hospital de Campanya de Santa Anna, i havia travessat un dels carrers cèntrics on els captaires s’apleguen asseguts a les voreres per on transiten més turistes, compradors i empresaris. N’hi ha que pidolen en una posició humiliant que alguns han introduït: gairebé de bocaterrosa, amb el cap amagat i les mans sostenint un got de paper... Són imatges habituals que contrasten amb la Barcelona dels congressos, de la bellesa, les cues al bus turístic, els comerços d’alt estànding...

És l’altra Barcelona, l’amagada, la que cada nit aplega centenars de sensesostre dormint als carrers...

Els captaires en posició humiliant contrasten amb la Barcelona del Mobile World Congress o els comerços d’alt estànding

A Barcelona hi ha més de 3.400 persones sense llar. La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar afirma que 1.026 persones dormen directament al carrer, 415 en assentaments irregulars i 2.006 depenen dels recursos públics i privats existents per passar la nit.

Les causes per acabar formant part d’aquest col·lectiu són molt diverses. Algunes, mai ens les podríem imaginar. Però actualment s’han agreujat pels preus dels pisos, els desnonaments i la precarietat laboral, que sovint porten a problemes familiars i acaben per crear situacions límit en les persones. A Santa Anna escoltem cada dia històries que ens confirmen aquesta terrible realitat d’algunes persones que havien format part d’una classe mitjana o treballadora i han acabat en situacions de pobresa tan greu que han perdut fins i tot l’habitatge i, alhora, l’aparent dignitat... Tan greu és el deteriorament que produeix viure al carrer!

Un petit signe d’aquesta situació es pot descriure amb les senzilles paraules d’un d’aquests indigents. Un del serveis que oferim a Santa Anna és un lloc per poder guardar tot el bagatge que carreguen als carros o a les motxilles, on transporten les poques pertinences que arrosseguen pels carrers de la ciutat durant tot el dia, i que protegeixen amb el seu cos durant la nit. Potser no hi hauríem donat la importància que té per a ells, si no fos per l’agraïment d’un noi, que va expressar amb aquestes paraules: “Gràcies perquè heu fet possible que deixem de ser durant tot el dia uns cargols”. I realment, així se senten havent d’anar d’un lloc a l’altre amb la casa a sobre: com els cargols...

No és estrany que molts d’aquests indigents s’aferrin als seus gossos no només com la mascota estimada sinó com els guardians de les seves cases i l’escalfor de les seves nits.

Indubtablement, mentre contemplava aquells executius discutint al metro quin dels robots que havien vist seria més pràctic a la llarga i què seria més productiu... vaig confirmar que hi ha una altra Barcelona que roman amagada per tothom que no mira al seu voltant.