González i Aznar, enganxats al poder

MadridArribar al poder és molt difícil. Són pocs els escollits que aconsegueixen instal·lar-se a viure a la Moncloa, però trobar el camí de tornada és gairebé impossible per als que ho han estat tot. És el que els passa a Felipe González i José María Aznar, dos expresidents, del PSOE el primer i del PP el segon, que ahir presentaven llibre i que van caure en la mateixa temptació: donar lliçons als seus pupils. No poden resistir-se a no tutelar els partits en què un dia ho van ser tot. Encara viuen enganxats a un poder que ja fa temps que van perdre, i actuen com si encara l'ostentessin.

Si en el seu moment van patir l'aïllant síndrome de la Moncloa , avui semblen víctimes del seu ego. Els diferencia l'estil. L'andalús té una subtilesa que mai ha tingut el castellà. Mentre que Aznar, de 60 anys, amenaça de tornar si no es fan les coses com ell vol, González, que en té 71, va deixar anar ahir que des del 1991 -encara s'havia de presentar dos cops més a les eleccions i guanyar les del 1993- ja pensava que ell era "més part del problema que de la solució". El dia que va abandonar la Moncloa, fa 17 anys, es va convèncer que no tornaria a tenir responsabilitats institucionals. Ara bé, no es va poder estar de dir que si Mariano Rajoy li demanés ajuda ell n'hi donaria. I a l'espera de rebre la trucada presidencial ja li va deixar caure que s'equivoca en pensar que quan se superi la crisi econòmica les tensions territorials passaran. "Tot el contrari, creixeran", va pronosticar.

A Rajoy li va caure una lliçó de l'expresident socialista. La pluja de crítiques li va arribar de la mà del que l'any 2003 el va triar com a successor al capdavant del PP. Aznar, amb un to més agre que González, va etzibar que l'única cosa que el preocupa de Rajoy és "que encerti, que prengui decisions i que tingui una idea clara de les coses que ha de fer". Això sí, li va aplaudir, sense gaire entusiasme, que digués sobre Catalunya que "la unitat d'Espanya no és negociable, que no s'obrirà un procés de reforma constitucional".

Aznar va fer aquesta estirada d'orelles a Rajoy quan promocionava el seu llibre El compromiso del poder a Antena 3. A la tarda, a la presentació oficial, li va acabar de donar l'estocada sense anomenar-lo. Va presumir d'haver tingut un equip ministerial que "compartia una idea d'Espanya com a nació" i que això "no es discutia". "Tots estàvem al servei de la millora del país. No hi érem per sobreviure, flotar o gaudir dels càrrecs i les prebendes, sinó per fer coses i transformar, no per relliscar en les coses". Va ser l'aperitiu a apel·lar després a l'esperit que va moure el pacte antiterrorista, el que considera que hauria de regnar per aturar l'independentisme català. "Cal tallar, escurçar i guanyar" el sobiranisme "amb totes les seves conseqüències", va ordenar. Però ni Rajoy ni cap ministre del PP van anar a escoltar-lo ahir.

Suport destructiu

González és mes sibil·lí a l'hora de guiar els seus. Amb l'excusa de publicitar el seu llibre En busca de respuestas. El liderazgo en tiempo de crisis , l'històric dirigent va donar un suport enverinat a Alfredo Pérez Rubalcaba. El va lloar com a ningú, però a la vegada -volent o no- el va deixar despullat davant la conferència política que avui comença. "Rubalcaba és el millor cap polític d'Espanya, però passa per una crisi de lideratge", va sentenciar.

González ho va harmonitzar dins d'un context de crisi global dels lideratges per rebaixar la intensitat de la crítica i, per si de cas, va afegir que "si algú és capaç de pensar sobre aquestes qüestions amb intel·ligència és Rubalcaba". Ells dos són amics i companys d'antigues batalles. Junts han maquinat molts dels capítols del PSOE. Ahir González va donar per políticament mort Rubalcaba de manera fina, quan va referir-se a les primàries assegurant que el líder que en surti pot ser que en "poc temps es cremi", perquè quan un partit perd el poder "les travessies del desert solen ser llargues".

Però González no podia acabar l'acte sense deixar clar qui són els seus amics. No es va voler mullar a l'hora de confessar el seu favorit a liderar el PSOE però va desactivar en sec les aspiracions de Carme Chacón: "Si es fa un congrés i no el guanyes, no pots demanar l'endemà una segona volta amb urgència perquè has perdut". Chacón es va autodefinir en un míting a Barcelona com "la nena de Felipe", però ahir va quedar molt clar que ell no se sent el pare polític de l'exministra, sinó més aviat el camarada d'Alfredo.

Ahir Rajoy i Rubalcaba devien estar d'acord amb la definició que González feia dels expresidents: "Són com gerros xinesos, que tenen valor i ningú s'atreveix a llençar-los a les escombraries però que en realitat fan molta nosa".

Nova càrrega en profunditat de l'exministra Carme Chacón contra el procés sobiranista. "Vull la resposta unitària que va donar el socialisme basc, català i de tot Espanya al pla Ibarretxe", va afirmar ahir a la Cadena SER. Va acusar els independentistes d'"emmascarar" el seu pla de "secessió unilateral" sota el projecte del dret a decidir. I va rebutjar una consulta sobiranista amb l'argument que Catalunya "no és una excolònia d'Espanya, ni un país ocupat, ni un subjecte que pateixi genocidi". Segons Chacón, del procés català se'n parlarà a la conferència política que celebra des d'avui i fins diumenge el PSOE. També va demanar una "regeneració democràtica" dins el socialisme espanyol. "Hi seré, en aquest projecte de canvi. ¿Amb quin dorsal? No ho sé", va afegir.