L'Estat no es mira al mirall malgrat que en té un de gros amb nom propi: CORA. Sí, l'informe de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques que ha de donar peu, teòricament, a la gran reforma de les estructures de l'Estat. És la dieta miracle de l'estiu. El procés no és gaire distint del que passa cada d'any al carrer quan s'acosta Sant Joan. Surt un producte miraculós, ningú no sap realment si funciona, però tothom el recomana.
Radiografia completa. La finalitat real de l'informe no se sap quina és, però se'ls ha de reconèixer que han fet una autèntica tasca d'orfebreria en plasmar tot el teixit de l'administració en un document de 2.000 pàgines. I, el que és més important, no s'ha encarregat a una auditoria externa de cost addicional extrem com sol ser habitual quan un executiu decideix aprimar-se.
Règim forçós. Reconeguda la tasca tècnica, per què serveix més que perquè la Moncloa tregui els defectes de les comunitats i relativitzi els propis? Com passa a la vida dels mortals, quan hi ha sobrepès, un ja sap que s'ha d'aprimar, però li cau com una potada en el fetge que l'obliguin a fer-ho i pitjor encara quan ho recepta un endocrí que frega l'obesitat. Això és just el que ha fet Madrid.
Ull turístic.En l'informe, a les Illes els diuen poques coses. Probablement, quan es facin públiques les duplicitats entre les comunitats i les diputacions -en el cas de Balears, els consells-, el cantet serà un altre. De moment, surt més per constatar que no ha creat un organisme que per recomanar-li una reducció; però n'hi surt una de grossa: l'informe vol que l'Observatori de Turisme Balear tanqui les portes i s'integri, juntament amb el de Catalunya i el País Valencià, a l'Institut d'Estudis Turístics (IET). L'argument és que part de les dades de la demanda turística emprada pels observatoris autonòmics procedeix de l'IET perquè van tancar un conveni anys enrere. La pregunta és: no té més lògica i productivitat observar el comportament turístic des d'una comunitat puntera que des de l'Estat? No hi dóna un valor afegit?
Valors democràtics. No tot ha de ser reduir per reduir, perquè a la llarga pot sortir car. Hi ha una deriva política que, a curt termini, no es pot mesurar, però que pot ser molt costosa en pèrdua de valors democràtics en un futur. Amb el que va costar tenir un model descentralitzat, com pot ser que des de l'Estat s'aconselli la reducció dels parlaments autonòmics? Dit així, és un consell més que populista. En plena crisi, allò que s'hauria de fer és just el contrari: explicar la importància de tenir unes cambres representatives i enaltir els principis democràtics. No és de rebut que des d'un govern democràtic s'advoqui per la reducció de l'essència de la representació democràtica sense posar-se vermell. I el que és pitjor, quan té en el seu poder dues cambres que no pensa tocar amb l'argument que s'hauria de reformar la Constitució. Si, com apuntaven fonts de la Moncloa, amb una reforma del reglament de la cambra se li donaria funcionalitat real al denigrat Senat, per què no es fa ja? És a la seva mà dignificar el Senat. Ja ho diuen que és més bo de fer receptar que prendre.
