PSC-PSOE L'OFERTA FEDERAL

Navarro fa pinya amb el PSOE davant el sobiranisme

Els socialistes pacten un document de mínims que procura no trepitjar cap ull de poll però que no compleix les expectatives catalanes

La declaració de Granada és, des d'ahir, l'arma política socialista per fer front al sobiranisme català. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va trobar la complicitat del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, en el consell territorial celebrat a la ciutat andalusa per elaborar un document d'intencions ambigu: li permet mantenir el discurs federalista per fer front al sobiranisme però sense posar entre l'espasa i la paret els socialistes més centralistes. A l'hora de la veritat, el PSOE va fer avenços, però a anys llum de satisfer les expectatives creades en la societat catalana.

En els nou mesos transcorreguts des que el PSOE es va adonar que havia de gestar unes noves regles per poder mantenir Catalunya dins Espanya fins que ahir va veure la llum el document federal, la realitat catalana ha canviat. Tant, que el que és "un pas de gegant" per Rubalcaba -una concessió per encaixar les singularitats catalanes en l'arquitectura espanyola- des de Catalunya és simplement un gest que arriba tard. I que no casa amb l'eufòria exhibida ahir per Navarro: va proclamar que "la declaració de Granada d'aquest 6 de juliol passarà a la història" i va avançar que farà posar "nerviós" més d'un.

La nova estratègia conjunta de la direcció del PSC i del PSOE sí que va provocar un efecte immediat entre les forces polítiques catalanes, però no en el sentit augurat per Navarro. De fet, el president de la Generalitat va rebre la proposta amb certa desídia. Al seu parer, és un "cant de sirena" perquè la mentalitat dels partits espanyols "és la que és" i els catalans no poden "caure en el parany" de pensar que "els obriran les portes fàcilment". Fins i tot el líder d'ICV, Joan Herrera, un dels pocs aliats que Navarro podria tenir, va denunciar que no era una proposta realment federalista.

L'ala crítica socialista tampoc va callar: Montserrat Tura va denunciar via Twitter que havia llegit el pacte territorial de Granada i no hi reconeixia "la política valenta i que s'avançava al temps". Al seu entendre, "el text podria correspondre a fa 15 anys". Per la mateixa via de comunicació, l'exconseller Joaquim Nadal va lamentar que la sentència del TC sobre l'Estatut sigui la referència d'aquest text. I és que, en el seu document de proposta federal, el PSOE s'aferra al veredicte contra l'Estatut per plasmar conceptes com l'ordinalitat del sistema de finançament que sempre ha fet esgarrifar federacions socialistes com l'andalusa i l'extremenya. Totes dues veurien reduïts els seus ingressos de l'Estat si un dia s'aprovés un nou model que no permetés perdre posicions a Catalunya un cop hagi fet la seva aportació solidària a la resta de territoris.

Els que van elaborar l'Estatut no entenen que el PSOE, que no va moure un dit perquè es mantingués en els termes referendats pels catalans, ara el vulgui ressuscitar per articular el seu model federal. El partit d'Ernest Maragall, Nova Esquerra Catalana, va lamentar "el pacte de rendició" del federalisme que el PSC va firmar a Granada.

L'eufòria de Navarro

Les crítiques no van fer rebaixar l'entusiasme de Navarro. El primer secretari del PSC mantenia que amb el compromís d'una futura reforma de la Constitució en sentit federal s'havia obert el camí per interpel·lar de manera molt clara els que "juguen" a separar. Quin és l'argument oficial del PSC? Doncs que el PSOE reconeix les singularitats de Catalunya: els seus drets històrics, la llengua pròpia i que Catalunya és "una nació".

Però en realitat el punt 23.1 de l'acord estableix que en el futur text constitucional cada comunitat quedi identificada amb la denominació triada pels seus Estatuts, de tal manera que cadascú ho pot interpretar al seu gust. Navarro argumentava que els socialistes avalaven que Catalunya és una nació perquè ho estableix el preàmbul de l'Estatut, mentre que Rubalcaba no es mullava amb l'argument que el Constitucional no donava valor jurídic a tot el que quedava fora de l'articulat.

Sens dubte, el PSOE va fer una tasca d'orfebreria per no dir res que pogués enfurismar els barons territorials, i a la vegada donar marge a Navarro perquè pugui fer una lectura més catalanista del document i argumentar que el PSOE és sensible davant el conflicte dels catalans amb l'Estat. Això sí, sempre admetent des del minut u de la negociació que Ferraz no volia ni sentir a parlar del dret a decidir. Ni tan sols de les consultes territorialitzades. Rubalcaba, per no trepitjar cap ull de poll dels socis catalans, argumentava ahir que no les havien incloses, com proposava el PSC en el seu document, perquè actualment ja és una competència autonòmica. En privat, en canvi, els socialistes espanyols admetien que no volien aquesta inclusió perquè ho consideraven "un eufemisme" més per reclamar la independència de Catalunya.

Rubalcaba i Navarro estan convençuts que amb la seva proposta federal es crearan els ponts que d'altres volen destruir entre Catalunya i Espanya. El problema és que aquest camí no és el que ha triat la majoria catalana i ni tan sols agrada al PP, a qui caldria seduir per fer-lo realitat. I, encara pitjor, no tenen cap garantia que l'hereu de Rubalcaba vulgui rebre l'herència de reformar la Constitució en els termes federals que expressa la declaració de Granada.