CONVENCIÓ POPULAR

Rajoy passa a l'atac contra Rubalcaba

Cohesiona les files del PP amb un discurs dur contra el PSOE que anticipa el duel de les europees

No hi ha res que uneixi més que un enemic comú. Mariano Rajoy, veterà de la política, acostuma a observar amb atenció les estratègies dels oponents sense immutar-se; només s'activa quan és estrictament necessari. Aquest cop era conscient que ja no podia estar més temps sense moure fitxa. Les pressions de l'ala dura del seu partit, intensificades a principis de la setmana passada, amenaçaven d'obrir una crisi interna. Així que ahir, a la cloenda de la convenció del PP a Valladolid, davant de tots els quadres del partit, va carregar contra el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, amb una virulència inusitada. La jugada es veia amb claredat: en lloc de parlar d'unitat interna, Rajoy buscava cohesionar el partit situant Rubalcaba en el punt de mira. Mirava d'obrir els ulls als que es deixen seduir pel criticisme aznarista: l'adversari a batre no és ell, sinó el cap de l'oposició. Rajoy es reivindicava.

"Tu, o calles o admets el mèrit de la gent", va etzibar Rajoy a Rubalcaba, en una versió actualitzada del " por qué no te callas " que en una cimera iberoamericana el rei Joan Carles va etzibar a Hugo Chávez.

Responsable del "calvari"

Què era el que havia fet enfadar tant el president espanyol, que fins i tot va remarcar que ja no tractava de vostè el seu oponent, un detall amb molt de significat a la política dels bons costums? A Rajoy el molesten especialment les crítiques del cap de files del PSOE a la seva gestió, augurant que el pitjor encara ha d'arribar, quan justament l'exvicepresident del govern Zapatero va ser un dels responsables del "calvari" de la crisi que pateix Espanya. "No em preocupa que em critiqui, però em molesta que sembri el desànim i no respecti l'angoixa que tenen els espanyols sense haver-ho merescut", va afirmar Rajoy, en més d'una ocasió sobreactuant.

En el fons, però, el que volia era que els seus entenguessin que ell no té la culpa de no haver pogut dedicar-se a les qüestions que preocupen el partit, a executar tot el que va prometre quan era a l'oposició -sobretot abaixar impostos-, perquè havia hagut de concentrar-se durant la primera part del seu mandat a refer "el panorama desolador" que havien deixat els socialistes. Rajoy s'excusava, unia el partit contra l'adversari i, de passada, començava a escalfar motors de cara a les eleccions europees. Va ser el tret de sortida de la precampanya electoral, perquè no hi ha res que agradi més a les bases que veure el seu líder carregant amb duresa contra l'oponent, malgrat que en el cas concret de Rubalcaba no se sàpiga fins quan liderarà el PSOE: el 25 de maig podrien ser els seus últims comicis al capdavant dels socialistes.

Silenci sobre el candidat

Rajoy va voler injectar la dosi suficient d'il·lusió als populars per carregar les piles de cara a la campanya de les europees, que creu que guanyarà el PP, malgrat que ahir es va seguir guardant el nom de la persona que encapçalarà la candidatura, per no provocar ara una nova sacsejada interna i noves friccions amb l'ala dura. Tot i que l'excusa de la convenció d'aquest cap de setmana era fer balanç del que s'ha fet al govern i reflexionar sobre les europees, es va complir l'expedient amb el manifest electoral Espanya per Europa, presentat ahir per la número dos del partit, María Dolores de Cospedal. Europa queia massa lluny, en un moment en què els populars havien de resoldre problemes nacionals. Primer, curar les ferides internes, i després atacar els envits sobiranistes amb una sobredosi de patriotisme espanyol.

L'actual cúpula del partit donava ahir la tensió amb els aznaristes per extingida. El conclave de Valladolid havia servit per sufocar tots els focs. Cospedal va sentenciar que la convenció havia estat un èxit amb el qual el partit havia demostrat que és "fort, sòlid i unit". S'afanyava a girar full a una setmana negra.

No obstant, la victòria és incerta. Amb José María Aznar movent els fils dels descontents contra Rajoy, en qualsevol moment una petita espurna pot provocar un gran foc. Però ahir els fidels a Rajoy estaven convençuts d'haver neutralitzat l'origen del problema. Així que el líder conservador va posar el comptador a zero, per publicitar les polítiques econòmiques que no ha pogut fer fins ara i que volen bona part dels seus electors. La cursa electoral comença amb les europees al maig, però no s'atura. El 2015 hi ha eleccions municipals i autonòmiques primer, i a la tardor les generals. De moment, sense que hagi entrat encara en els sondejos el nou partit d'Ortega Lara, Vox, que pot mossegar vots als populars, tots els baròmetres anteriors ja auguren la fi del bipartidisme.

Promeses de rebaixes fiscals

Ahir era un dia de fer propaganda amb la vista posada a les urnes. El president espanyol va confirmar que viraria el seu rumb fiscal, però sense donar-ne més detalls, més enllà d'assegurar que no faria simples retocs per cobrir l'expedient sinó que aplicaria un programa "molt ambiciós" que prolongarà les baixades d'impostos durant anys.

Ahir va conjugar l'economia i l'optimisme per convèncer l'electorat que -com deia l'eslògan de la convenció- el PP porta Espanya "en la bona direcció". Això sí, ni una paraula sobre la polèmica llei de l'avortament ni cap tema espinós. Va fer un discurs dens, més propi d'un debat de política general, però el to de míting li va permetre desviar l'atenció cap a Rubalcaba i unir les files del PP. Tots junts contra l'enemic, contra el PSOE.

"Catalunya no pot caminar cap a l'Edat Mitjana"

El PP ha negat sistemàticament aquest cap de setmana que Catalunya tingués ànima de nació abans de la formació d'Espanya. Però ahir, durant el discurs de cloenda, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per menysprear el procés sobiranista, va proclamar que en un món globalitzat com l'actual "Catalunya no pot caminar cap a l'Edat Mitjana". Després de tres jornades a Valladolid d'una encesa defensa de la unitat d'Espanya i de proclamar el PP com l'únic partit capaç de vetllar per aquesta cohesió, Rajoy va marcar que el "signe del temps" apunta cap a un món "competitiu", amb "menys fronteres" i "més integració" .

Pel PP, les fronteres són vàlides si és per resguardar el territori espanyol. De fet, Rajoy va fer tota una declaració de principis que anava en aquesta direcció: "El principal valor d'Espanya, el més important, el que assegura la nostra convivència en pau i allò que no estem disposats a sacrificar, de cap manera, és la unitat de tots els espanyols". El cap de l'executiu central no va demanar als independentistes catalans que comparteixin aquest principi, simplement els va pregar que el respectin. Mariano Rajoy es va comprometre a "combatre sense descans contra tot allò que crea discòrdia i divideix els espanyols".

Unes 5.000 persones protesten a Valladolid

Mentre el PP clausurava la seva convenció a l'Auditori Miguel Delibes, situat als afores de Valladolid, prop de 5.000 persones es manifestaven pel centre de la ciutat per queixar-se de les polítiques del govern espanyol. La marxa, convocada per l'associació Aturats en Moviment, va comptar amb el suport d'afectats per les preferents, el moviment 15-M, la Plataforma per la Sanitat Pública, la Plataforma contra la Reforma Local, la CNT i la CGT, a més de dues desenes de veïns del barri de Gamonal de Burgos. "Per l'ocupació digna, contra les retallades, per la renda bàsica, no a la institucionalització de la pobresa" era el lema darrere del qual van desfilar els manifestants pels carrers de Valladolid.

La marxa va discórrer pacíficament, tot i que en finalitzar es va produir algun incident. Un grup d'una setantena de persones es va acostar a la zona de restaurants pròxima a la Plaza Mayor. La policia els va exhortar a dissoldre's i va acabar topant amb els manifestants, tres dels quals van ser detinguts i un agent va resultar ferit lleu.