Rajoy i Rubalcaba fan pinya contra la consulta però sense un pla B
El PP i el PSOE exhibeixen com un èxit haver arrossegat el PSC al seu terreny
MadridEls dos principals partits de l'Estat insisteixen que la seva principal preocupació passa per treure Espanya de la crisi. Però el cert és que des que va esclatar el crac econòmic res els ha fet sumar esforços com la negativa a la consulta d'autodeterminació. El PP i el PSOE han construït un mur infranquejable, s'hi han posat darrere i no se'n pensen moure. No tenen ni volen cap pla alternatiu per oferir als catalans que volen decidir el seu futur. Els socialistes van mostrar la bandera del federalisme per atreure el PSC i un cop els han fet canviar de trinxera, Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy exhibeixen com un èxit haver alineat Pere Navarro, sense parar atenció al fet que presumir públicament del viratge del PSC, sense matisos, els posa entre l'espasa i la paret a Catalunya.
"Mai es farà una consulta a Catalunya". La frase l'han repetida cada dia, indistintament, Rubalcaba i Rajoy des que el dijous 12 de desembre els partits del catalanisme sobiranista segellaven l'acord per a la data i el contingut de la pregunta. Els dos dirigents s'han vist i han parlat en nombroses ocasions per construir un front comú contra el referèndum, però per ara només es pot concloure que el seu únic full de ruta és mantenir-se ferms en el no sota cap concepte fins a abocar el president de la Generalitat, Artur Mas, a la via unilateral que creuen que no tindria suport internacional.
Rubalcaba no ha abandonat la bandera de la reforma federal de la Constitució forçada pel PSC, però sí que l'ha aparcat temporalment per tancar files amb Rajoy i escenificar la unitat dels dos màxims partits al que consideren un atac a l'essència d'Espanya. El secretari general dels socialistes creu que és una carrera de fons. No els preocupa que a curt termini s'interpreti que les dues màximes del president espanyol, el qui dia passa any empeny i l'immobilisme, guanyin la batalla de l'opinió pública espanyola.
Relectura constitucional
El líder del PSOE, en privat i tímidament davant les càmeres, expressa preocupació per la dinàmica que han pres les relacions entre Catalunya i Espanya. Fa un diagnòstic acurat sobre l'arrel del contenciós basat en els sentiments dels dos pobles, però, a l'hora de receptar la solució, fa un pas enrere i no s'atreveix a explorar camins que la mateixa Constitució obre per permetre una consulta que alguns socialistes espanyols -pocs- i almenys dos dels pares de la Constitució, Miquel Roca i Miguel Herrero de Miñón, veuen possible.
Rubalcaba ha hagut de fer grans esforços per desactivar les veus internes del PSOE que reclamaven presentar-se a Catalunya amb marca pròpia des que el PSC va incloure el dret a decidir en la campanya del 2012 i la posterior aposta pel front majoritari a fer una consulta, del qual finalment s'ha desentès si no és "legal i acordada" amb Madrid.
Aquesta opció, avui, és un miratge, però no significa que els socialistes catalans s'hagin atrinxerat amb el PSOE i el PP, com ara presumeixen els dos partits estatals. Els diputats del PSC al Congrés porten amb resignació que els seus companys de grup hagin simplificat el pas fet per la direcció catalana. Però no amaguen la indignació pel fet que Rajoy presumís dimarts, durant la copa nadalenca de la Moncloa, de tenir els socialistes catalans al seu costat. S'han quedat en terra de ningú, i ho volen reivindicar, però el temor a una nova crisi interna els fa rebaixar el to.
El contingut de la primera part de la pregunta pactada per CiU, ICV-EUiA, ERC i la CUP -"Vol que Catalunya sigui un Estat?"- va deixar descol·locats els teòrics socialistes. Saben que l'ideari del seu partit els permetria un sí sense problemes -com han assegurat que votaran alcaldes del PSC gens sospitosos de díscols, com els de Terrassa i Sabadell-. Per això van sortir en tromba a desacreditar-ho fins al punt d'assegurar que "a primer de sociologia haurien suspès aquest qüestionari a l'instant". El pacte de principis entre Rajoy i Rubalcaba impossibilita rumiar cap acostament a Catalunya. No era casual que el president espanyol digués dimarts als periodistes: "La clau és tenir un posicionament ferm". És a dir, pla únic: l'Espanya indivisible.
