CONVENCIÓ POPULAR
Misc 02/02/2014

Rajoy promet virar el rumb fiscal

L'any que ve revertirà la pujada d'impostos que va provocar la primera crisi amb l'ala dura del PP

i
M. Eugènia Quetglas
3 min

ValladolidL'economia va esdevenir ahir la protagonista de la segona jornada de la convenció del PP a Valladolid. Mariano Rajoy es va comprometre a esmenar el rumb de la seva política fiscal i fer realitat el compromís electoral d'abaixar els impostos. Un gest inconcret però més que rellevant, ja que la promesa es va fer davant de membres de les joventuts del partit i anava referida justament a una qüestió que va ser el pròleg de la història de desavinences amb l'ala dura del PP, encarnada per l'expresident del govern espanyol José María Aznar.

Els contribuents no notaran la reforma fiscal de manera immediata. El govern central manté que abans de l'estiu farà els canvis legislatius perquè els ciutadans comencin a pagar menys el 2015. Llavors "hi haurà baixades successives d'impostos", segons va assegurar Rajoy en un diàleg amb Nuevas Generaciones. No els va detallar com es produiria la cascada de rebaixes impositives, però ahir en els diversos fòrums de debat es va posar l'accent en l'economia i a fer revifar l'ànima liberal del partit. Tot per justificar que, si no s'ha relaxat la càrrega fiscal fins ara, és perquè l'herència socialista no els ha deixat.

Per si de cas, ahir l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre va aprofitar per recordar que, si ella governés, el primer que faria seria rebaixar els impostos. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, que debatia amb ella, no va negar que seria un revulsiu econòmic, però va deixar caure una frase per demostrar que una cosa és predicar i una altra governar. Recordant les angoixes de principis de legislatura, davant la possibilitat que Espanya fos intervinguda, va explicar què feia de matinada: "Em despertava a les dues i plorava tota la nit". Ara, però, "Espanya ha tornat", va assegurar De Guindos, traient pit pels indicis de recuperació econòmica.

Objectiu: classe mitjana

A l'espera que avui Rajoy concreti alguna mesura a l'acte de cloenda, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va enterrar les esperances del món cultural que reclama un IVA reduït. Quedarà tal com està. El que sembla evident és que se suavitzarà la càrrega que pateixen les classes mitjanes a l'IRPF perquè, malgrat que Montoro digués ahir que no té res a veure que s'apliqui la rebaixa en un any electoral, el PP és conscient que perd votants entre els que creien en la seva gestió econòmica.

Ahir, com en la primera jornada de la convenció, es va buscar neutralitzar els missatges negatius que arriben des de l'ala dura dels populars. Fins i tot es va arromangar Javier Arenas, que fins ara xiulava quan li preguntaven per la crisi interna. Sense renunciar als seus vincles amb Aznar, va assegurar que no veu cap diferència entre els principis que defensava l'anterior president i l'actual.

Rajoy, una vegada més, va deixar que els altres fessin la feina bruta. Va convocar un dinar de germanor amb la cúpula del partit, però no els va dir ni mitja paraula sobre les tensions internes, malgrat que fos l'escenari idoni per aclarir malentesos i demanar cohesió interna. Ni avortament, ni política antiterrorista, ni finançament autonòmic. Els barons populars no es van veure obligats a treure les ungles per defensar els interessos de la seva comunitat, si bé el PP pensa que amb la nova metodologia de càlcul de les balances fiscals no hi haurà cap malentès entre el que aporten i reben. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, les va defensar amb ímpetu, convençuda que serviran perquè els catalans sàpiguen qui són els que reben més "solidaritat" d'Espanya gràcies al FLA i el pla de proveïdors.

Ahir es va dibuixar una Catalunya apocalíptica per culpa dels sobiranistes, fins al punt que el regidor del PP al Berguedà Juan Antonio López Noguera va relatar unes vivències més pròpies dels anys de violència al País Basc que de Catalunya. Va explicar als seus companys que el PP i els empresaris pateixen "repressió" i falta de llibertat.

stats