Rebel·lió al Senat contra la llei Wert

MadridLa llei Wert no provoca entusiasme a les files populars i és rebutjada de ple per la resta de forces polítiques. Al Senat es va viure ahir una rebel·lió contra la reforma educativa. Les cinc comunitats no governades pel PP estaven al capdavant del front de batalla amb el suport de senadors de tots els colors polítics, tret del PP, si bé alguns consellers populars es van atrevir a queixar-se amb la boca petita de la falta de finançament per poder aplicar la futura llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) en el seu territori en els dos anys fixats per l'executiu. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, més qüestionat del que pensava quan va arribar a la cambra alta, va estendre la mà a negociar un calendari d'aplicació de la reforma més esglaonat.

Ahir s'havia convocat la comissió general de les comunitats autònomes, un òrgan parlamentari del Senat que permet escoltar la veu de les comunitats quan una llei com la Lomce pot afectar les competències adquirides en una matèria, en aquest cas l'educativa. Abans d'iniciar la sessió, les cinc comunitats amb govern no popular -Catalunya, el País Basc, Andalusia, Astúries i les Canàries- van escenificar el seu rebuig a la llei Wert i van advertir al ministre que si la llei entra en vigor sense canvis substancials, després del seu pas pel Senat, la recorreran al Tribunal Constitucional (TC).

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va denunciar dins i fora de la comissió que la Lomce envaeix les competències autonòmiques. En lloc de respectar les competències compartides que consagra el TC, segons Rigau, la llei Wert aposta per un model de competències repartides que canvia "radicalment" l'equilibri existent fins ara entre l'Estat i les comunitats, i porta l'educació a un sistema de "recentralització" competencial. Una de les claus per avalar l'acusació catalana és que el ministeri es guarda la potestat d'establir les matèries troncals fins al punt que "les comunitats, curricularment parlant, passaran a ser delegacions regionals del ministeri d'Educació". El ministre va negar totes les acusacions d'invasió competencial amb l'argument que la seva llei s'ajusta a la jurisprudència constitucional, tot i que va reconèixer que "hi pot haver una dimensió problemàtica" perquè hi ha una redistribució competencial diferent de la de l'actual model.

El front més dur per al ministre ahir va ser convèncer els seus interlocutors que el calendari d'aplicació i el finançament de la llei eren els adequats. De fet, en una reunió prèvia de consellers del PP feta dilluns a la seu del partit a Madrid, ja li havien fet saber que sense més diners o ampliant el termini d'aplicació establert en dos anys la implantació de la Lomce era inviable.

Catalunya hi veu una esquerda

A la comissió del Senat, comunitats populars com Castella i Lleó, l'Aragó i Galícia van mostrar el seu malestar públicament, però segons fonts presents en la reunió de consellers del PP, van ser la majoria que es van queixar de les dificultats d'aplicar la llei en tan poc temps i amb un finançament tan ajustat. Els càlculs inicials, quan Wert va plantejar la implantació en tres anys, era que el cost per a les comunitats superés els 900 milions i els 400 per a l'Estat.

El ministre no va cedir en la data per a l'entrada en vigor de la Lomce, que serà el curs 2014-2015, però sí que va obrir la porta a implantar la llei d'una manera esglaonada que, segons fonts ministerials, es concretarà en negociacions amb els grups parlamentaris del Senat i amb els consellers. Per Rigau, ahir es va obrir "una esquerda que en el temps pot ser molt important". La consellera va arribar al Senat denunciant les presses del ministre per implantar la seva llei amb la sospita que respon al temor del PP de no mantenir-se a la Moncloa la pròxima legislatura. La consellera va posar d'exemple la llei orgànica de l'època de Pilar del Castillo, que es va aprovar però no es va arribar a aplicar. Rigau va arribar a la conclusió que Wert "situa els interessos del partit per sobre dels interessos generals de l'educació". En tot cas, va advertir que el pitjor que pot fer el ministre per la qualitat educativa és sotmetre el sistema a un "estrès" d'aquestes característiques després d'un període d'austeritat. "Seria un dels grans disbarats més enllà de l'orientació ideològica i la invasió competencial", va sentenciar.

El model d'immersió lingüística català va centrar bona part del debat. Tots els senadors catalans que hi van participar el van defensar amb vehemència. La consellera va demanar valentia a Wert per retirar la disposició addicional 38, que pretén acotar el sistema català. Wert, recuperant un to provocador que havia abandonat els últims mesos, va assegurar en la seva última intervenció que no pretenia posar en dubte totes les afirmacions que lloaven el caràcter integrador de la immersió catalana ni les altres característiques defensades pels catalans, però va etzibar que no és "un model d'èxit" en tots els camps. I va apel·lar a un informe que afirma que l'abandonament escolar a Catalunya és "superior a la mitjana estatal" quan té una renda per càpita "superior en un 20% a la mitjana".

Torna la religió

Demà acaba el termini perquè els grups parlamentaris presentin les seves esmenes al Senat. Es preveu una nova polèmica amb l'assignatura de religió. Les pressions de la Conferència Episcopal Espanyola sembla que tindran efecte en el PP, que acabarà presentant una esmena perquè hi hagi el mateix model d'elecció de religió a tots els nivells escolars. Volen que només es pugui triar entre religió i la seva alternativa i eliminar la possibilitat que en el batxillerat es donin més opcions. Des del ministeri es recorda que tal com va sortir el text de la Moncloa ja es compleix amb els tractats amb la Santa Seu, que estableix que s'ha d'oferir la religió a les aules. En tot cas, la Lomce ja és la llei que ha provocat més debat al Senat. Ahir tots els consellers es van expressar en la llengua pròpia del seu territori, menys la balear Joana M. Camps, que va utilitzar el castellà.