Wert treu pit en el tràmit final de la Lomce

Madrid.Ja no hi ha marxa enrere. La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) ha superat tots els tràmits legislatius. Només queda pendent l'última ratificació del Congrés, dijous vinent, perquè comenci a caminar el curs 2014-2015. Ahir el ple del Senat va donar llum verda al projecte de llei però ho va fer fent-li pujar els colors al PP, que va haver de fer mans i mànigues per corregir les seves pròpies errades in extremis . Però ni això ni la forta contestació social i política que ha provocat la reforma va fer acotar el cap al ministre d'Educació, José Ignacio Wert. El ministre compta amb el suport del seu president, Mariano Rajoy.

"El ministre d'Educació ha complert el programa del PP, ha estat molt valent, ha fet un pas endavant i té el ple suport del govern i del seu president". Era l'anàlisi de Rajoy a RNE i a aquestes paraules s'aferra Wert per treure pit. En una entrevista a TV3, el ministre assegurava que mai s'ha plantejat dimitir ni fer marxa enrere en cap dels elements que preveu la llei -i encara menys per satisfer els desitjos de Catalunya-, un fet que podria rebaixar les tensions entre els dos governs. Wert manté que la reforma ha de possibilitar que els pares que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà ho puguin fer. "En siguin 5 o 500", va dir el ministre. Wert els vol garantir aquesta opció. El ministre es va espolsar qualsevol mena de responsabilitat en l'augment de la tensió entre Catalunya i Espanya. Creu que no tenen cap fonament declaracions com la de l'expresident Jordi Pujol, que insinuen que la Lomce és l'atac més gran del govern espanyol contra Catalunya.

Sí a les matemàtiques

Les declaracions de Wert es van fer públiques hores després que el PP validés la Lomce en solitari al Senat. Va ser una de les sessions més caòtiques d'aquesta legislatura. L'oposició va haver d'acabar donant un cop de mà al PP perquè pogués resoldre l'errada comesa al Congrés en fusionar els batxillerats d'humanitats i de ciències socials. L'error podria haver provocat que alumnes que optessin per aquests recorreguts no haguessin de cursar de manera obligatòria l'assignatura de matemàtiques, una paradoxa tenint en compte que aquests estudiants es podien matricular després a carreres d'econòmiques o empresarials.

Poques vegades un partit amb majoria absoluta no pot fer el que vol a les cambres legislatives, i ahir hi va haver una d'aquestes poques excepcions. El reglament de la tramitació d'una llei especifica que el ple del Senat només té capacitat per ratificar les modificacions executades per la comissió de la cambra baixa i que no en pot introduir de noves si no té el vistiplau de tots els grups. Al final, el PP ho va aconseguir i va introduir una esmena que especifica que les matemàtiques siguin una assignatura troncal a la branca de ciències socials del nou batxillerat fusionat. A la pràctica, en aquest cas, serà com si es mantinguessin els dos batxillerats separats. A l'oposició no li acabava d'agradar aquesta solució, però era l'única via que veien per no perjudicar els futurs estudiants. Fonts consultades al Senat apuntaven que el capítol d'ahir era el resum del que és aquesta llei, "un nyap". De fet, ahir l'Associació d'Escoles Catòliques va criticar la tramitació de la llei Wert. José María Alvira, que n'és el secretari general, va assegurar que era "francament millorable".