Misc 29/11/2013

La corrupció enfosqueix la llei estatal de transparència

i
M. Eugènia Quetglas
2 min

MadridLa llei estatal de transparència va néixer ahir sense el suport del principal partit de l'oposició. Tots els grups van coincidir en el fet que la norma que es va aprovar al Congrés es queda curta, que hauria d'anar més enllà, tot i que el que va pesar perquè el PSOE i l'esquerra parlamentària la rebutgessin és que és un text que no serveix per evitar escàndols com el cas Bárcenas. Això és el que va portar els de Rubalcaba a abandonar la negociació de la llei mesos enrere després d'un any de converses amb el PP. El portaveu popular, Pedro Gómez de la Serna, va acusar el PSOE d'haver dit no a la llei "per pura tàctica d'erosió al govern espanyol".

No era casualitat que el portaveu socialista en aquesta matèria, Enrique Serrano, assegurés que se senten "partícips" de la llei, però que no és ni la norma que volien ni la que "hauria pogut ser". La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va recuperar del calaix el text que havia començat a desenvolupar el govern Zapatero. Just en el moment que els populars van començar a intercanviar papers amb l'oposició, l'esclat del cas Bárcenas va avortar les possibilitats d'acord. Amb el president espanyol, Mariano Rajoy, negant-se a comparèixer en seu parlamentària per donar explicacions sobre l'escàndol, tots els partits de l'oposició, tret d'UPyD, van decidir la ponència parlamentària per l'opacitat del govern espanyol. Al llarg de la tramitació, però, CiU i PNB es van reenganxar a l'acord. En canvi, l'esquerra parlamentària va mantenir el no a la llei per diversos motius, però també, com recordava ahir el portaveu d'ERC, Alfred Bosch, perquè les regles de transparència aprovades no evitarien els dos principals casos de corrupció que colpegen la política espanyola: el cas de l'extresorer del PP i el cas Urdangarin, que afecten les dues principals institucions de l'Estat, com són el govern i la Casa del Rei. El diputat d'EUiA, Joan Josep Nuet, creu que la llei serà recordada com una "operació de distracció enmig d'uns dels principals casos de corrupció d'Espanya".

La Casa del Rei, a mitges

La futura norma afecta totes les administracions públiques, incloses la Casa del Rei, els partits polítics i l'Església, perquè totes reben ajuts públics. Això sí, ni el monarca ni els seus familiars estaran obligats a donar explicacions sobre les seves despeses. Un detall que una part de l'hemicicle justifica per respecte a la intimitat, mentre que a l'altra banda hi veuen opacitat. La llei no entrarà totalment en vigor fins d'aquí un any a escala estatal i fins d'aquí dos la part que afecta les regles de transparència que han de complir autonomies i ajuntaments, passades les eleccions municipals.

El PNB i CiU lamenten que s'aprofités la tramitació al Senat per modificar la llei de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Pel convergent Jordi Jané, la llei hauria d'haver inclòs l'obligatorietat de publicar les balances fiscals i la regulació dels lobis.

stats