Els motius del turisme de masses

Són tot just el clima i l'entorn de qualitat els motius de l'origen del turisme de masses de sol i platja? Una anàlisi geogràfica i històrica desvela altres explicacions, més arrelades al capitalisme industrial fordista. Mallorca és una destinació preferida pel turisme alemany, d'allà on en vengueren 3,8 milions l'any 2012, la locomotora econòmica europea, on la regió del Ruhr és un bon exemple de l'origen de la seva riquesa.

La conca del Ruhr és la de procedència d'una bona part del turisme alemany que ve a Mallorca. El Ruhrgebiet , segons la seva denominació en alemany, acull uns 8 milions d'habitants, de Düisburg a Dortmund, entre els rius Lippe i Ruhr, a Westfàlia del Nord.

La geologia ha agraciat el Ruhr amb dipòsits de carbó que s'extreuen per destil·lar coc, el combustible que impulsà la siderúrgia de la Revolució Industrial. Per exemple, les acereries Thyssen, que tant associam aquí a la fabricació d'ascensors, tenen el seu origen a Düisburg. Mineria i acereria caracteritzen la geografia econòmica del Ruhr fins als anys 1990. Les indústries d'automoció, química, telefonia, nanotecnologia i logística de transport i emmagatzematge de mercaderies es succeeixen de llavors ençà. La deslocalització minera i de la indústria pesant ha deixat un rastre social i ambiental de magnitud excepcional: als rius que fan de clavegueres i per drenar la inundació dels terrenys col·lapsats per la decadència minera (el riu més contaminat d'Alemanya, l'Enscher, és al Ruhr), ciutats que fan de contenidors de població treballadora situades a la cua de les ciutats alemanyes per nivell de benestar (com ara Gelsekirchen) o al capdavant de l'artificialització del sòl (amb més del 80% del sòl urbanitzat a Herne). La industrialització del Ruhr ha atret immigrants turcs, grecs, italians, espanyols... fins a sumar més de 20 cultures a una regió abocada a l'exportació de béns i serveis que afavoreix el superàvit comercial alemany. La classe treballadora alemanya té inculcada la cultura del treball, sota el domini dels ocupadors a mode d'estratègia de poder de la classe dominant. L'entorn és funcional i la societat, disciplinada en el compromís per superar la decadència. El turisme n'és una via propiciada d'alleujament.

Podem dir, doncs, que el turisme de masses a Mallorca es nodreix de la riquesa generada pel desenvolupament econòmic alemany, fonamentat en la seva riquesa en recursos geològics i en l'enfortiment de les seves institucions. El turisme de masses demostra així la seva dependència de l'explotació laboral i dels recursos naturals no renovables. El turisme de masses no és una economia autòctona i de desenvolupament endogen. Sense la industrialització de la conca del Ruhr, per seguir amb l'exemple significatiu, Mallorca no seria la destinació turística de masses d'avui dia.

Però fem en darrer lloc una anàlisi de geografia política també. Com va aparèixer la indústria turística de masses? Per exemple, a Mallorca. Tenim constància de la inversió de capital alemany acumulat durant la industrialització de la postguerra a Mallorca. Un article d'Ismael Yrigoy a la revista de la Societat Catalana de Geografia ho detalla. Els hotelers que encengueren la metxa del "primer boom turístic" a Mallorca -als 1960 i 1970, a raó de construir entre 1,5 i 2 hotels nous de mitjana al mes a la Platja de Palma- es finançaren en bona mesura amb préstecs dels operadors turístics alemanys, britànics i escandinaus. També hi ajudà que les inversions immobiliàries a Espanya podien desgravar a la Hisenda alemanya durant la vigència de la Llei Strauss de 1968, de suport als països en desenvolupament. Més capital internacional sobreacumulat es fixà a Mallorca per promoure el turisme de masses en forma d'autopistes i aeroports subvencionats pel Banc Mundial i la Unió Europea. Amb la bombolla immobiliària i durant l'actual crisi, l'economia financera continua fixant-se en les Illes Balears en forma de mercat turisticoimmobiliari. Aquesta regió té l'economia especialitzada en els serveis, eminentment turístics (84% del PIB) i la construcció (9% del PIB). Un 40% dels capitals estrangers invertits a les Illes Balears s'adreça al sector de la construcció; amb un altre 50% repartit entre les assegurances i les activitats immobiliàries. Podem relacionar, doncs, l'arrencada als anys 1960 i també l'increment del turisme durant l'actual crisi amb l'extracció beneficis per part dels capitals transnacionals.

El debat sobre el turisme de masses dóna per molt. N'és un bon exemple la controvèrsia que s'ha generat entre l'economista Miquel Puig, articulista de l'ARA, i el geògraf José Antonio Donaire. L'anàlisi crítica del turisme de masses es pot nodrir dels estudis de geografia de regions vinculades pel turisme: el Ruhr com a origen i Mallorca com a destinació.