CINC ANYS DE L’ANUNCI DE L’EXPRESIDENT

Així es va gestar la confessió de Pujol

La “deixa” a Andorra va sortir a la llum pública després de diverses discussions entre els fills

A la taula llarga d’aquest gran despatx de la zona alta de Barcelona pràcticament no s’hi cap. La família és nombrosa i hi són gairebé tots. No hi és el pare, Jordi Pujol Soley, president de la Generalitat durant 23anys i referent moral per a un gruix de la població catalana. El que s’hi està cuinant és la seva confessió: el 25 de juliol del 2014, avui fa cinc anys, farà públic que la família té una fortuna oculta a Andorra i originarà un terratrèmol en la política catalana.

On és el gran reportatge sobre els Pujol?

El pas es va gestar en 15 dies, segons narren fonts de l’entorn de l’expresident recollides al llibre Jordi Pujol: la gran família. El 7 de juliol el diari El Mundo va publicar una captura de pantalla obtinguda directament de la policia amb aquest títol: “ La familia Pujol ingresó 3,4 millones en un mes en un banco de Andorra ”. Aquell dia Jordi Pujol -que no figurava entre els noms, entre els quals sí que hi havia el de la seva dona i els d’alguns dels seus fills- acudeix a l’habitual reunió dels dilluns de CDC. Artur Mas li pregunta pel tema: “Ja te’n parlaré durant els propers dies”. La resposta és esquiva, diferent a la negativa contundent habitual quan havien sorgit insinuacions similars.

Cinc anys de la confessió de Pujol: quin serà el seu llegat polític?

Les reunions del 7 a l’11 de juliol

Durant el matí contacta amb els seus fills, i a la tarda es produeix la primera cimera familiar de les moltes que hi haurà en els dies següents. El pare, curiosament, no hi és. Tampoc Josep Pujol, el fill que va aconseguir vendre la seva empresa a Indra. Jordi Pujol Ferrusola, àlies Júnior, el més encerclat pels afers judicials, porta la veu cantant:

- El pare diu que això és l’herència .

Parla d’un llegat no inclòs al testament que els advocats desconeixien. La família comença a repassar un per un els comptes perquè l’extracte és de quatre anys enrere. Les multes per regularitzar-ho tot poden arribar al 150% de l’import. A en Jordi i l’Oleguer no els val la pena fer res, ho poden incloure a la seva causa judicial. En Josep va acollir-se a l’amnistia fiscal del 2012 i l’Oriol va cancel·lar el compte. Els que ho porten pitjor són en Pere, la Marta i la Mireia. Finalment tots acabaran sota la lupa judicial.

Marta Pujol, asseguda al costat de la seva mare, salta:

- La vam cagar, la vam cagar quan no vam voler anar a la regularització.

- Ja ho vam valorar i ens ho haurien tret públicament - respon el Júnior.

Si la família en ple no es va acollir a l’amnistia del 2012 era per por a afectar el llegat de Jordi Pujol i la carrera política del seu fill Oriol, en aquell moment àlgida. El 2014 el cas ITV -pel qual acabarà condemnat a presó- ja l’esquitxa, però encara confia en el pes del cognom. Demana endarrerir qualsevol decisió.

- És que a finals de mes es vota una llei important al Parlament ...

En Jordi el talla:

- El pare farà una declaració .

La possibilitat d’una confessió genera la discussió principal, que s’allarga en successives reunions entre els dies 7 i 11. Per què?, es pregunten alguns dels fills. En Júnior respon:

- Ho faran petar en el moment que sigui més perillós per a CDC i per a nosaltres. Ens continuaran pressionant, i el pare ho vol fer. Hem de dir el que s’ha de dir.

En Jordi té la idea que, confessant, els Pujol marcaran els temps judicials. S’equivoca. L’Oriol segueix resistint-se.

- Cony, siguem reactius: potser això només ho té El Mundo. Potser no es pot reconstruir judicialment. Potser només tenen això. No ens lliguem a una confessió! Deixem el pare al marge, hem de salvar el seu llegat.

- És impossible deixar el pare al marge des del moment que la mare hi està implicada .

En Júnior és rotund. I la seva estratègia s’imposa.

El dia 12 de juliol el pla es confirma a la casa que Josep Pujol té a la Tor de Querol. Recuperada del sotrac inicial, Marta Ferrusola dona tot el suport al primogènit. L’expresident creu que la confessió serà una taca al seu currículum, però que la polèmica només durarà uns mesos i no afectarà el seu llegat.

Dilluns 14 la mare i quatre fills regularitzen els comptes de la BPA al Banc de Madrid. Oriol Pujol no hi va. Dina en un restaurant pròxim a la seu de CDC amb dirigents afins, que li pregunten per les informacions d’ El Mundo. La resposta no els satisfà.

I això que no veuen a venir l’últim capítol, que encara es farà esperar nou dies, en el qual Pujol i els seus advocats s’encarreguen de preparar un comunicat, que volen prou entenedor per salvar els fills i prou ambigu per no aclarir grans coses. Oriol Pujol en llegeix la versió final el dia abans: no li agrada, però no pot tocar-ne ni una coma.

El dia 25 és l’escollit. Pujol es reuneix amb Mas al Palau de la Generalitat i li explica la situació. A l’aleshores president li cau el món a sobre, i només li demana que esperi unes hores: CDC havia triat justament aquell dia per iniciar una nova etapa amb la designació de Josep Rull com a coordinador general. Les sigles aviat estarien destinades a desaparèixer.

Complerta la missió política, Jordi Pujol va a casa de la seva germana Maria i el seu cunyat Francesc Cabana. Ells no en saben res:

- De quina herència parles?

- Perdó, perdó - els diu ell.

A les 19.30 h, als correus electrònics dels mitjans arriba un comunicat signat per Jordi Pujol i Soley. Parla d’una “deixa” que el seu pare “havia llegat” als seus fills i a la seva dona davant de “l’incert futur” de la seva carrera política. El comunicat acaba així: “Els demano que sàpiguen destriar les falles d’una persona [...] i que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació de mi mateix”. La confessió, avui fa cinc anys, no va reparar res: va ser l’inici de l’ostracisme polític i d’un periple judicial que encara dura. Des d’aquell dia, el cognom Pujol ja no significa el mateix.