ENTREVISTA
Misc 11/02/2018

Enric Millo: “Com més aviat s’acabi el 155, millor”

El Delegat del govern espanyol a Catalunya diu, sobre la investidura, que "hi ha una manera senzilla de no enrocar-se: proposar un altre candidat". Sobre la violència policial l'1-O: "No estava a les meves mans"

i
Maiol Roger
6 min

Cap de PolíticaAquesta setmana serà decisiva per a la investidura de Carles Puigdemont, que el govern espanyol està decidit a evitar. Enric Millo (Terrassa, 1960) és la cara visible de l’executiu de Rajoy a Catalunya.

¿El govern espanyol impedirà la investidura de Puigdemont per totes les vies?

El govern espanyol garantirà per totes les vies que tot el que es faci a Catalunya es faci complint la legalitat democràtica vigent, l’Estatut i la Constitució. Si en aquests moments Puigdemont no compleix els requisits legals per poder ser investit, no podrà ser-ho.

En canvi, sí que va complir els requisits per presentar-se el 21-D.

Tots els ciutadans tenim drets i deures i Puigdemont també. Té el dret de presentar-se com a candidat i el deure de presentar-se davant la justícia. Quan decideixi rendir comptes, haurà complert una obligació i, si la justícia ho creu, podrà gaudir de tota la seva condició de candidat.

Part del deure el va complir anant a declarar davant la justícia belga, i el jutge va retirar l’euroordre.

Puigdemont no s’ha presentat a la justícia espanyola i la manera de rendir comptes és venir i presentar-s’hi. Això permetria complir tots els requisits que ara no compleix i que fan que no pugui ser candidat a la presidència.

És un problema que va més enllà de la justícia i que es pot tractar políticament.

Com que Puigdemont no compleix els requisits, hi ha una manera senzilla de no enrocar-se: proposar un altre candidat.

Quins són els requisits?

Ser físicament aquí i, si hi ha un requeriment judicial, atendre’l. És el que diu el Constitucional. Però Puigdemont ha dit que no vol venir.

Jordi Sànchez els compliria?

Sànchez és en presó preventiva, té problemes afegits. El que garanteix una nova etapa de diàleg entre administracions és que les persones que estiguin al nou Govern estiguin lliures de qualsevol causa judicial. Això permet que es concentrin en la seva feina. Què passaria si es posés una persona amb causes pendents? D’aquí un o dos mesos estaria en un judici i després hi podrà haver condemnes o inhabilitacions.

Rafael Catalá va donar per fet que hi haurà inhabilitacions. ¿Catalá sap què dirà el jutge?

No, però ho sabem tots llegint les lleis. La llei d’enjudiciament criminal diu que en els casos d’acusacions per rebel·lió o terrorisme es pot inhabilitar fins i tot abans del judici i de manera automàtica.

¿El govern espanyol impugnarà un reconeixement simbòlic, una proposta de resolució, que digui que Carles Puigdemont era president de la Generalitat cessat pel 155?

No acabo d’entendre quin tipus de resolució pot ser aquesta, però dir que era president d’un Govern que va decidir trencar amb la legalitat i va ser cessat no requereix cap reconeixement. Això és una realitat.

¿Ho impugnaran si el Parlament fa servir l’expressió “Govern legítim”?

Hem de tocar de peus a terra i deixar d’enredar la gent com més aviat millor. Els ciutadans tenen dret que se’ls digui la veritat: de govern legítim només n’hi ha un. Després de les eleccions del 21-D hi ha un Parlament, que escollirà un president, i formarà un Govern que ha de ser legalment constituït. Aquest Govern és el Govern legítim. Cap altre.

Per tant, impugnaran aquesta expressió si s’ha de nomenar una cosa diferent al consell executiu.

El govern actua d’acord amb els fets que es produeixen, garanteix que les lleis es compleixen i que ningú, pel fet de ser polític, faci el que li doni la gana. Quan m’expliquin quines funcions té aquest govern i amb quin objectiu se’l nomena, veurem si això té sentit i si és impugnable o no. Crec que tothom que tingui un mínim de sentit comú entén que, per respecte a la Generalitat, de govern només n’hi ha un.

Enric Millo: “Com més aviat s’acabi el 155, millor”

¿S’ha llegit les interlocutòries de Llarena? Parla de mantenir els consellers a la presó perquè mantenen l’ideari independentista.

Diuen més coses. Ningú és a la presó per les seves idees, sinó per uns fets suposadament delictius. Les idees, en democràcia, no són perseguibles.

En el fons el que diu Llarena és que Forn continua pensant el mateix i que, per tant, ha de seguir a la presó.

No són només les idees, sinó la probabilitat que pugui continuar actuant de la mateixa manera. Ningú va a la presó per les seves idees, sinó pels seus actes. No són presos polítics, són polítics presos.

En el moment que diuen que no ho tornaran a fer, ¿val la pena mantenir-los a la presó?

Això no m’ho pot preguntar a mi, no soc el jutge. ¿Seria millor no haver arribat fins aquí? I tant. Però ¿què hem de fer, ara? Deixar que la justícia actuï i garantir que la Generalitat recupera totes les competències, que el nou Govern actua d’acord amb la llei i que es restableix la relació entre la Generalitat i el govern d’Espanya. Aquest era l’objectiu del 155. Com més aviat s’acabi, millor.

S’ha fet pública una conversa entre vostè i Jordi Sànchez. ¿Vostè va parlar amb el Govern sobre el que estava passant i el que podia passar?

Entre l’1 i el 27 d’octubre, sí. Sempre he mantingut una interlocució oberta amb els membres del Govern i amb Puigdemont. Ens vam reunir moltes vegades, també amb el president de l’ANC. Això forma part de la normalitat, i fins i tot de la meva obligació.

¿Es va negociar durant el mes d’octubre per evitar el que va passar?

Es va parlar, però no hi va haver cap possibilitat de negociar res. Les coses es van començar a trencar, primer amb l’anunci de la data i la pregunta i després amb l’aprovació de la llei de desconnexió. Ja no hi havia marge per rectificar. L’última oportunitat era que el mateix Puigdemont convoqués eleccions, però la pressió d’ERC i possiblement també el carrer va fer tirar endavant la declaració unilateral d’independència.

¿Li va dir a Sànchez que no hi hauria l’actuació policial que finalment hi va haver? Que estigués tranquil?

En cap cas, al contrari. Personalment vaig demanar a Puigdemont i a Sànchez que en lloc d’animar a anar als col·legis electorals, fessin un altre tipus de manifestació. Absolutament lliure, però que no fos la celebració del referèndum. Finalment l’actuació va ser la que va ser, i això ja no estava a les meves mans.

Va demanar disculpes pel que va passar aquell dia. ¿Creu que ha faltat empatia de la resta de l’Estat?

Hi ha una greu responsabilitat en aquells que creien que l’única via era forçar la confrontació amb l’Estat. L’única manera de solucionar un conflicte és amb diàleg. Quan una de les dues parts decideix trencar amb les regles del joc, l’altra part s’ha d’esperar que es restableixi la legalitat.

¿I l’única manera de restablir la legalitat era amb els antidisturbis?

Els antidisturbis tenien la funció de fer complir una ordre judicial i van actuar de la millor manera que van poder, afrontant situacions molt dures i difícils. Ningú hauria volgut que passés el que va passar, però els responsables són els que van animar a defensar col·legis i urnes de l’acció de la policia.

Forn va dir al jutge que Pérez de los Cobos va plantar els Mossos. ¿Va fallar la coordinació?

Penso que és al revés. En la reunió de la junta de seguretat, els Mossos van assumir la responsabilitat de garantir que els col·legis estiguessin tancats. El dia 1 al matí vaig demanar a Puigdemont que fes una crida a la població a no forçar la situació i a no impedir l’actuació de la policia. La resposta va ser la contrària.

L’ operació diàleg ha fracassat?

No. L’ operació diàleg s’ha trobat amb un entrebanc molt important, i és que una de les dues parts, la Generalitat, ha preferit l’estratègia de confrontació i conflicte. Quan vulguin tornar a dialogar, serem aquí per seguir dialogant.

Creu que Albiol ha de plegar?

S’ha de separar l’acció del govern espanyol d’unes eleccions autonòmiques. Quan els catalans voten, consideren el que és més o menys útil.

A vostès no els han considerat útils, seguint la metàfora...

No s’estava votant el govern d’Espanya, s’estaven votant altres coses. El PP ha tingut un resultat dolent i això ens obliga a fer una reflexió. El mateix que li ha passat a la CUP, però ningú li pregunta a la CUP el perquè d’aquest fracàs.

Jo li pregunto pel PP. Si no és culpa del govern espanyol, és d’Albiol?

No crec que sigui un tema de persones, sinó de veure com reforcem el projecte i l’oferta que fem al conjunt de la ciutadania catalana.

stats