Misc 14/04/2019

Esquerra i el PSC polaritzen la campanya catalana del 28-A

Republicans i socialistes intensifiquen l’intercanvi de retrets en la pugna per la victòria electoral

i
Maiol Roger
4 min
Gabriel Rufián, Pere Aragonès i Roger Torrent ahir durant el míting central d’ERC a Barcelona.

BarcelonaHi ha moltes batalles que sempre conflueixen en una. L’afirmació, que podria ben ser l’enèsim comentari sobre el final de Joc de trons, és el patró també de qualsevol campanya electoral. Els partits afinen l’estratègia mirant com plantar cara al seu rival en cada front que tenen obert. Però, al final, de les urnes en surt un únic guanyador: a Catalunya, en aquesta batalla final només hi ha dos contendents, el PSC i ERC, i tots dos han decidit que és hora d’enfrontar-se l’un amb l’altre. Davant d’aquesta dicotomia, i amb l’objectiu de polaritzar el debat a les urnes i reduir-lo a la pugna entre ells dos, aquest diumenge socialistes i republicans van optar per intensificar els atacs acusant-se l’un a l’altre de no ser fiables.

La situació no respon a la dinàmica de blocs del Procés, sinó a una convicció demoscòpica: el vot que sortirà de les urnes el 28 d’abril serà perquè Pedro Sánchez pugui formar un govern (és l’opció que volen el 49,7% dels catalans, segons l’últim baròmetre del CEO) i estigui disposat a un diàleg real amb l’independentisme. El PSC defensa que, per aconseguir-ho, el millor és garantir que la presidència sigui per a Sánchez. Els republicans, en canvi, mantenen que per assegurar el diàleg amb Catalunya cal votar l’opció independentista que ho garanteixi. Entre aquestes dues posicions hi ha una bossa d’indecisos (més petita que la que hi ha entre independentistes, això sí) que es nodreix de votants republicans a les catalanes que ara optarien pels socialistes pel vot útil. A ERC, expliquen els seus estrategs, burxar en la frontera amb el PSC també els serveix per afermar la que tenen amb JxCat, erigint-se en l’única opció independentista que pot guanyar el 28 d’abril.

L’aval de Sánchez al 155 i el pacte frustrat amb Ciutadans el 2016 és l’aliat més vàlid de l’argumentari d’ERC, insistint en cada acte que, en cas de dubte, els socialistes s’abraçaran altra vegada amb Albert Rivera. I diumenge els republicans van anar un pas més enllà i van culpar el PSOE d’haver abonat l’ascens de Vox. Ho va fer en un vídeo enregistrat a Ginebra la secretària general del partit, Marta Rovira, que va acusar els socialistes de ser “la crossa de l’extrema dreta”. “No us equivoqueu amb el vot”, va demanar a les 500 persones que hi havia congregades al míting central d’Esquerra, avançat al primer diumenge de campanya per fer-lo coincidir amb el dia de la República. “No voteu partits que el que han fet és acomplexar-se i no lluitar contra aquesta extrema dreta. No voteu un PSOE que ha servit de crossa per a l’extrema dreta”, va advertir Rovira, que va insistir que els socialistes no són fiables per als qui volen una etapa de diàleg: “Ara us vindran amb la solució política: n’han tingut l’oportunitat i no s’han mogut en nou mesos”. Sense arribar a acusar-lo de tebi davant l’extrema dreta, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va reblar l’argument de Rovira assenyalant que Sánchez va trencar el diàleg amb els independentistes i va convocar eleccions “acovardit per la manifestació de Colón convocada pel PP, Cs i Vox”.

ERC vol captar els “socialistes catalanistes que voten amb el nas tapat”, com repeteix a cada acte el número 2 de la candidatura, Gabriel Rufián. “Els coneixeu perfectament, gent propera que vota un partit que va tenir unes sigles glorioses però que els fa tant de mal i tant de fàstic veure una selfie amb l’Albiol! [se la va fer Miquel Iceta el 8 d’octubre del 2017]. Voten el seu partit amb el nas tapat. I moltes vegades en algun moment de les nostres vides hem votat amb el nas tapat”, va reivindicar Rufián, que creu que l’independentisme que defensa ERC no és un problema per atraure aquest elector: “Vine, si vols. Si comparteixes el valor de la democràcia i la justícia social, ens és igual la bandera que tinguis al balcó o al cor”.

ERC presumeix de pedigrí republicà i defineix la república com una eina per dotar de contingut les polítiques socials. Però el PSC, defensor de l’statu quo tot i el gruix de votants que rebutgen la monarquia (el 70%), li qüestiona la condició d’esquerres. “No són de fiar”, va dir ahir Meritxell Batet, la candidata socialista, en un acte a Pineda de Mar. “En els moments decisius no han estat mai a l’altura, no han demostrat que els importin les polítiques d’esquerra”. Mentre Rovira, des de Barcelona, acusava el PSC de ser una crossa, Batet responia que els republicans havien fet de “pinça” a la dreta per tombar els pressupostos obrint la porta a unes eleccions amb risc de govern de les dretes. Mentre Aragonès els assenyalava per haver convocat eleccions just després de la manifestació de Colón, el PSC responia que les havia forçat la negativa d’ERC a uns comptes “d’esquerres”. La ministra també va assenyalar la gestió del Govern, que genera dubtes en els votants republicans: un 20% la suspenen, i en general l’aprovat és just (5,71). Si dissabte va carregar per la gestió en ensenyament, diumenge va ser el torn de salut, tots dos departaments gestionats pels republicans: “Ha permès que llistes d’espera hagin augmentat un 23% al país, ha precaritzat tot el sector sanitari”, va dir de la consellera Alba Vergés.

Primer debat

Polaritzant el debat, el PSC i ERC apel·len al vot útil i, per mantenir a ratlla els seus rivals directes, els dos partits atien la por a les tres dretes. ERC creu que un discurs frontal contra JxCat pot allunyar el votant independentista, que en canvi els valora com a opció per frenar un govern estatal amb el suport de Vox; per als socialistes, que tenen la prioritat de mobilitzar els seus, el pacte andalús els dona l’artilleria contra Cs, a qui alineen amb la “radicalitat” de la dreta. Aquest dilluns Batet i Rufián es veuran les cares en el primer debat de la campanya, que emetrà a les 22 hores TVE. La resta de partits hi arriben amb un missatge ben clar: el PSC i ERC volen que la batalla pel tro n del 28-A sigui cosa d’ells dos.

stats