13/09/2017

L’atzagaiada bumerang pel fals Nobel independentista

2 min
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL A FAVOR DEL REFERÈNDUM 
 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va rebre ahir a Palau Ahmed Galai, que, com a membre del Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia, va rebre el 2015 el premi Nobel de la pau pel procés de democratització del país després de la Primavera Àrab del 2011.

DESCOBRIMENT DE JOAQUÍN Luna per a la seva columna de La Vanguardia: Ahmed Galai, un dels premis Nobel que havien donat suport al referèndum, és un frau. Dit així sona fort, però confiem en els seus dots de periodista d’investigació. És cert que Luna en els últims temps s’ha convertit en un cronista de referència per conèixer la vida nocturna del divorciat barceloní, amb cròniques amb regust de gintònic de got de tub. Però Luna deixa la copa, agafa el telèfon i es posa a trucar, i descobreix que Ahmed Galai no pot presentar-se com a Nobel de la pau. O, com a mínim, que només n’hi tocava un trosset. Havia sigut vicepresident de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans (LTDH), que sí que va ser premiada com una de les associacions membres del Quartet que va merèixer el guardó. Luna burxa, truca al Nobel i pregunta si Galai pot considerar-se premiat, encara que sigui un trosset. “No ho crec”, li responen. Primer la investigació, després l’atzagaiada a l’independentisme: “La trampa” de Galai, diu Luna, “convé a la causa”. I situar l’amic Galai “a l’altura de Martin Luther King” és “una vilesa intel·lectual”. Sort que l’investigador alerta d’una vilesa que no ha vist ningú. Tampoc l’ARA, que el va presentar com a premi Nobel. Ni La Vanguardia, que el va entrevistar en exclusiva en l’espai noble, La contra, fet que es mereix un premi Nobel. Primera pregunta: “Per què va merèixer vostè el Nobel de la pau”?

“IL DIVO” MESSI

Curiosa coincidència (o no) a la premsa esportiva, en què elogiar Messi és com parlar d’una sentència del TC a les pàgines de política: el pa de cada dia. Aprofitant que el Barça jugava contra un rival italià, expressió d’admiració a l’ Sport, “ Mamma mia ”, i de reverència al Mundo Deportivo, “ Il divo ”. La mescla del futbol i Itàlia funciona a la perfecció: tots dos es mouen per la pasta.

stats