28/08/2018

No podran llegir cap article millor: hi ha qui planteja tatuar-se’l!

2 min
Arturo Vidal va trepitjar ahir per primera vegada el Camp Nou com a jugador del Barça.

D’ACORD, ELS HE MENTIT, trobaran millors articles en aquest mateix exemplar. I no hi ha ningú que se’l vulgui tatuar, tret que Arturo Vidal digui el contrari. La mentida és piadosa, per il·lustrar la tendència que està creixent als diaris esportius per caçar clics amb els vídeos. La premsa esportiva és donada a l’exageració i, si hi sumem l’afany de captar l’atenció, acaba caient en l’esperpent: titulars inflant escenes quotidianes amb adjectius hiperbòlics i admiracions. L’ As és el diari que més s’hi abona, i és interessant fer el joc entre el que promet el títol i la realitat. Per exemple: “No han vist una falta igual, garantit. La vergonya és de pel·lícula de sèrie B”: una falta que fa riure (pilotada a la cara d’un company del que xuta que s’havia posat davant la barrera) però d’aquestes se’n troben a cop de YouTube. “L’increïble gest dels jugadors del Dinamo de Zagreb”: van treure aigua per als aficionats que feien cua; està bé, però no els donaran el Nobel de la pau. Seguim: “Vinicius va aturar-se a Valdebebas i va ser la bogeria total. «Quina passada...!»”: va passar el que passa sempre que un jugador s’atura a signar autògrafs, que els aficionats el lloaven i s’hi acostaven. L’As no és l’únic, però sí el més constant. Tots hi cauen. Un exemple més, a l’ Sport, per no abusar: “Capità! El brutal discurs de Leo Messi”. Una pista: Messi és Déu, però no Winston Churchill.

L’AUTODESMENTIMENT

Que La Razón falti a la veritat en un titular no és una novetat. Ahir mateix els explicàvem que parlaven d’un himne “violent” dels CDR per una lletra que parlava, entre altres coses, de la pau. Ara una nova innovació: l’autodesmentiment. El titular: “Neymar decideix el seu futur jugant a pòquer”. I la primera frase: “No se sap si Neymar estava decidint el seu futur jugant a pòquer”. De Pulitzer.

stats