LA REPRESSIÓ DE L’ESTAT

Puigdemont reclama un referèndum pactat i tutelat per Europa

L’expresident, que espera poder votar una oferta de l’Estat, descriu els seus plans al llibre ‘La crisi catalana’
MAIOL ROGER
MAIOL ROGER

Enmig d’un any turbulent, entre la formació d’un govern a Catalunya, la detenció a Alemanya i els plans per establir el Consell de la República a Brussel·les, l’expresident Carles Puigdemont ha tingut temps de reflexionar sobre una solució al Procés que no passa ni per la desobediència ni per fer efectiva la República. Segons ell, passa per dialogar amb l’Estat, amb la tutela d’Europa, obtenir una oferta d’encaix i dirimir la independència en un referèndum acordat. És el pla que exposa Puigdemont a La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa, un llibre escrit a partir de converses amb el periodista Olivier Mouton i que serà editat, de moment, a Bèlgica i a Catalunya per l’editorial La Campana.

Puigdemont ha pensat el llibre, que surt avui a la venda, per al ciutadà europeu, i per això el lector català hi trobarà, d’entrada, arguments coneguts. L’expresident descriu el desencís per una Constitució que va ser “una trampa, un miratge”, i continua per l’Estatut del 2006, que ja havia sigut escapçat abans de la sentència del Tribunal Constitucional. Un text, apunta, que ell va votar en blanc perquè no estava satisfet de la redacció sorgida de la negociació entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero. D’aquí al Procés, culminat l’octubre del 2017 i que ell pensava que el podia dur a la inhabilitació però mai al risc “d’anys de presó i exili forçós”. Puigdemont mostra decepció pel “silenci” d’Europa davant la repressió d’un Estat “que no ha trencat amb el règim franquista”.

Tot i això confia en una mediació per a Catalunya perquè, conclou, solucionar el Procés servirà a la Unió Europea per encarar els seus problemes: “La crisi catalana ha de ser el fibló que obligui Europa a reaccionar i reforçar-se a partir dels seus valors fundacionals i del seu potencial”. La mediació ha de ser “discreta” i privada. “Europa ha d’estar informada del que passa i seguir els treballs que es facin de molt a prop”, apunta, però “involucrada des del primer moment”.

Tusk, el mediador ideal

Les converses entre l’Estat i Catalunya han d’estar obertes a experts, però dirigides per una persona. Després de mostrar la seva decepció amb Felip VI per haver-se cremat com a possible àrbitre el 3 d’octubre, Puigdemont posa el nom del president del Consell Europeu, Donald Tusk. El nom de Tusk no és nou pel que fa la mediació en el Procés: un dels arguments esgrimits pel Govern per suspendre la declaració d’independència el 10 d’octubre va ser una possible intervenció de Tusk, que va quedar en no res. Ara el dirigent exiliat creu que Europa “té la capacitat d’imposar aquesta negociació”.

Quin contingut han de tenir aquestes converses? L’expresident de la Generalitat creu que l’Estat “s’ha de merèixer” que els catalans renunciïn a la independència. “L’opció prioritària és un acord obtingut a través del diàleg. Hi ha experts que ens proposen explorar altres solucions a partir de la seva experiència federal. Per què no?”, es pregunta Puigdemont, que en tot cas creu que “no és Catalunya qui s’ha d’imaginar una solució innovadora, és Espanya”. Posa com a exemple l’oferta de competències del britànic David Cameron a Escòcia, la devolution max. “Ens ha de donar els instruments necessaris per ser realment catalans”, planteja, i opina que amb una proposta d’aquestes característiques el govern espanyol podria guanyar el referèndum. Segons Puigdemont, ja ha comunicat aquesta proposta tant a Pedro Sánchez -quan encara era a l’oposició- com a Pablo Iglesias. “Potser aconseguiran demostrar-nos que estem equivocats i que hi ha una altra fórmula”.

Les negociacions han de fructificar en un acord i un referèndum en què se sotmetin a votació tant la independència com l’oferta de l’Estat. L’expresident es mostra disposat a negociar els termes i, fins i tot, a acceptar que es tracti d’una votació a tot l’Estat. Seria una via, argumenta, de comptar els independentistes a Catalunya sense repressió ni violència i significaria, de facto, el reconeixement d’Espanya al dret a l’autodeterminació. “No és el procés habitual, però en podríem parlar”, insisteix. L’èxit d’aquesta proposta -explica- es podria aplicar a altres casos europeus per garantir el futur de la Unió. Un futur que, segons l’expresident, ha de passar per uns “Estats Units d’Europa” construïts a base de participació popular -que redacti una nova Constitució-, un exèrcit que en defensi els valors al món i una política basada en la subsidiarietat a regions i grans ciutats i el respecte per la diversitat lingüística i cultural.

Veu perillar la seva vida

Al llibre, Puigdemont també té temps de parlar de la seva situació personal, de l’exili i de l’etapa a la presó. L’expresident insisteix diverses vegades que “ell és un objectiu” i que la seva vida corre perill. “No ho dic perquè sí. Tenim al davant un Estat que no s’atura davant de res per defensar la unitat de la pàtria. Els líders polítics espanyols ja han afirmat més d’una vegada que estan disposats a tot per aconseguir-ho”, apunta, convençut que necessita protecció -el govern espanyol ha vetat que tingui escortes pagats amb diners públics-. El dirigent exiliat esmenta la guerra bruta contra ETA i augura que es podria repetir, perquè l’Estat “considera els líders del Procés terroristes o caps d’una organització criminal”. “Vivim permanentment sota l’amenaça dels serveis secrets espanyols. Vam posar una denúncia a la policia perquè algú ens va posar una balisa de seguiment a la carrosseria dels cotxes que fèiem servir. De la mateixa manera, hi podrien posar un explosiu”, arriba a afirmar al llibre.

Tot i aquesta inquietud, Puigdemont confia que la tornada a Waterloo li permeti centrar-se en la Casa de la República i en el desenvolupament de la Crida. Tot plegat amb una esperança a mitjà termini: abandonar la política i poder tornar de l’exili. “Somio poder tornar a Girona per gaudir del lloc que més m’estimo amb la meva dona i les meves filles. Fer una vida senzilla”. Un viatge que, segons el seu pla, només es pot fer passant per Europa.