El dia que Pujol va trepitjar l’ala oest de la Casa Blanca

La imatge del president de la Generalitat amb el dels Estats Units a la seu del govern més poderós del món va ser sens dubte una de les fites més importants de la diplomàcia catalana

“Look: I am Jordi, you are also George, and this is sant Jordi, our patron, and also the patron of Catalonia ”. Era el febrer del 1990 i Jordi Pujol, amb una estàtua de sant Jordi a la mà, li explicava a George Bush pare que compartien onomàstica, que el sant de tots dos era el patró de Catalunya i que al darrere hi havia una llegenda. Tots dos sortien, somrients, en una fotografia captada a la biblioteca de l’ala oest de la Casa Blanca. La imatge del president de la Generalitat amb el dels Estats Units a la seu del govern més poderós del món va ser sens dubte una de les fites més importants de la diplomàcia catalana.

Tal com narra el que era cap de premsa de Jordi Pujol en aquella època, Ramon Pedrós, al llibre La volta al món amb Jordi Pujol (editat per Columna l’any 2002), per aconseguir aquella fotografia van caldre esforços ingents, moure influències i, fins tot, arribar a esquivar els serveis de seguretat de la Casa Blanca.

Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol, va preparar tot un dispositiu per aconseguir la visita, amb la col·laboració dels serveis que prestava l’empresa The Keefe Company, que va exercir de lobi per poder fer realitat la trobada. També hi van participar empresaris i els dos exambaixadors dels EUA a Espanya. L’agenda de Pujol al país va incloure una entrevista amb el secretari de Comerç i amb el número dos del departament d’Estat i, a Nova York, amb l’ambaixador i amb l’aleshores secretari general de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar. El colofó va ser la trobada amb Bush que, segons narra Padrós, va topar amb la resistència de la diplomàcia espanyola.

La trampa per fer una foto

La cita de Pujol i Bush va ser breu: va durar uns sis minuts i no es va fer al Despatx Oval -reservat per a les trobades oficials-, sinó a la biblioteca de l’ala oest, on els presidents reben les visites que no es poden incloure a l’agenda oficial, com sí que passa amb els mandataris internacionals. Pujol va definir la trobada com a “breu i interessant”, i amb Bush van comentar la transició política espanyola: Pujol, fent broma, li va dir que podria cobrar royalties perquè els EUA exportessin el model espanyol per passar d’una dictadura a una democràcia. El president nord-americà també li va preguntar pel drac i pel sant que portava el seu nom. “Li he dit que, en la situació actual, matar el drac suposa lluitar contra tots els obstacles que impedeixen la convivència”, va dir Pujol als periodistes.

D’aquella cita en queden tres imatges que, segons explica Padrós, es van obtenir gràcies a una argúcia. Com que a les trobades com la de Bush i Pujol no hi poden entrar periodistes, i només un reduïdíssim seguici pot acompanyar el president, el Govern va colar una fotògrafa com a membre de l’equip, que duia una càmera molt petita dins el bolso. Així ho escriu Padrós: “Em va acomiadar ordenant-me que no m’oblidés de trucar al governador per recordar-li el sopar de dijous [...]. Ella va continuar caminant, i vaig sentir com exclamava, amb tota naturalitat: I’m an official. Al girar el cap, vaig veure que els dos marines es quadraven i que la seva figura desapareixia rere la porta”. Les tres fotos que va fer són avui el record del dia en què un president de la Generalitat va trepitjar l’ala oest de la Casa Blanca.