Mas resisteix la temptació

Si Artur Mas va avisar fa un any que feia un "pas al costat" i no un pas enrere és perquè confiava a tornar quan sorgís l’oportunitat. Els expresidents sempre tenen la temptació de mantenir-se a primera línia, i en el cas de Mas, la forçada jubilació anticipada i les ganes de venjança feien que tornar fos el pas gairebé més lògic. Això era, però, fa un any. Amb Puigdemont consolidat, el paper de l’expresident ha quedat desdibuixat i només seria el segon plat per al PDECat. No jugarà aquest paper, però manté una porta oberta: si s’obre la tanda per ser cap d’estat, Mas voldrà tornar per la porta gran. Si la missió és liderar un PDECat en hores baixes al Parlament, farà valer el pas al costat. Amb una travessia del desert Mas ja en va tenir prou.