ADEU A UN REFERENT DEL SOCIALISME

Carme Chacón, una carrera meteòrica a l’espera de l’assalt al lideratge del PSOE

Carme Chacón va passar de regidora a ministra en poc temps, però la seva aposta per dirigir Ferraz va fallar

La mort de Carme Chacón deixa en l’aire la incògnita de què hauria sigut el PSOE sota el seu lideratge. La seva carrera, meteòrica, va aturar-se a les portes de Ferraz, un mur que mai va poder superar.

Els orígens

Fent-se un lloc al PSC des d’Esplugues de Llobregat

La vida política de Carme Chacón, nascuda el 13 de març del 1971 a Esplugues de Llobregat, no s’entendria sense el seu avi, Francisco Piqueras, un tossut militant de la CNT que va inculcar a la neta la passió per la política. Chacón, filla d’un bomber emigrat a Barcelona des d’Olula del Río (Almeria) i d’una advocada, va iniciar la seva militància a les joventuts socialistes amb 16 anys. Sota la tutela de José Montilla, va créixer a la poderosa federació del PSC del Baix Llobregat. El 1999 va ser nomenada tinent d’alcalde d’Esplugues de Llobregat -ho va ser fins al 2003-, i un any després entrava a l’executiva del PSC com a secretaria de justícia.

El salt a Madrid

El decisiu suport a Zapatero canvia la seva vida política

Carme Chacón arriba al Congrés de Diputats l’any 2000, amb el PSOE en el seu pitjor moment i en plena disputa interna pel lideratge. Entre quatre candidats, va decantar-se per José Luis Rodríguez Zapatero, i la seva tria va ser decisiva. Després de la victòria, contra pronòstic i per un estret marge, Zapatero la va incloure a l’executiva. A partir d’aquell moment, Chacón només va exercir de dirigent del PSC en les campanyes electorals, i la seva òrbita política va passar a ser Ferraz. Zapatero va premiar la seva fidelitat: primer la va fer portaveu del partit; després, vicepresidenta del Congrés i, finalment, ministra.

Ministra d’Habitatge

Ajudes als joves i desnonaments just en l’esclat de la bombolla

La cartera ministerial li va arribar el 2007, en una àrea que Zapatero havia recuperat en el moment en què el preu dels pisos estava més alt: habitatge. En els mesos que va estar al capdavant del ministeri, va impulsar una ajuda de 210 euros a joves per al lloguer. La seva aposta per agilitzar els desnonaments -que defensava com una mesura per ajudar petits propietaris contra xarxes de morosos professionals i no per facilitar la feina als bancs- la va perseguir més tard en la seva etapa de candidata.

Trencant barreres

La primera ministra de Defensa i la primera a donar a llum

Si una imatge va trencar barreres en la política espanyola va ser la de Carme Chacón embarassada passant revista a les forces armades. La dirigent socialista va convertir-se en la primera dona que assumia la cartera de Defensa i el control de l’exèrcit, i també en la primera ministra que donava a llum en l’exercici del seu càrrec. La seva gestió és recordada per la retirada de les tropes de Kosovo i l’eliminació de les bombes de dispersió.

A 22 vots de liderar el PSOE

L’estreta derrota contra Rubalcaba paralitza el seu ascens

Si el 35è congrés del PSOE va ser el de l’ascens de Chacón, el 38è, celebrat el 2012 i amb els socialistes altre cop fora del poder, va ser el de la paralització de la seva carrera. La dirigent catalana va plantar cara a Alfredo Pérez Rubalcaba tot i que el seu rival era l’aposta de Zapatero. Va estar a punt de sortir-se’n, gràcies, en part, a l’ajuda del PSC: 22 vots de diferència aconseguits per Rubalcaba a última hora van decantar la balança. Des d’aleshores, Chacón sempre ha estat a la llista de futuribles a Ferraz, però sense fer cap pas endavant, esperant el seu moment per tornar-ho a intentar.

Del millor PSC al pitjor

La seva relació amb el partit va anar refredant-se

Carme Chacón va ser diputada del PSC al Congrés durant cinc legislatures. Les tres últimes, com a cap de llista. La seva victòria el 2008, amb 25 escons, el millor resultat de la història del PSC, va ser l’inici d’una davallada que va portar els socialistes al seu pitjor registre el 26-J, a les quals Chacón va renunciar a presentar-se. Centrada en Madrid des que va fer costat a Zapatero, el seu camí i el de la direcció del PSC no sempre han anat de la mà.

Sempre distanciada del sector més catalanista del partit, el procés va allunyar Chacón dels postulats favorables al dret a decidir que a l’inici defensava el PSC: el xoc més sonat va ser quan el Congrés va votar una resolució en què els diputats catalans van trencar la disciplina de vot. Tots, excepte Chacón, que va votar igual que el PSOE. Els recels es van mantenir, tot i que la realitat electoral va fer que el PSC la mantingués com a candidata. Les últimes eleccions van ser el 20-D, en què la seva negativa a incloure Pere Navarro com a número 2 de la llista va generar molt malestar a la formació. Amb part del partit a la contra, va renunciar a presentar-se al 26-J per no enfrontar-se en unes primàries amb Carles Martí.

Lluny de la política

Chacón feia de professora a Miami i treballava en un bufet d’advocats

Chacón va renunciar a ser diputada després del 26-J, en el que suposava la seva segona retirada de la política: ja el 2013 va deixar el Congrés per anar a fer classes a Miami, un fet que es va interpretar com una maniobra per sortir del focus i tornar per intentar dirigir el PSOE. La seva segona retirada també la va dur a Miami, on impartia classes, una feina que compaginava amb un bufet d’advocats. Tot i no participar en el dia a dia de partit, havia apostat per Susana Díaz com a líder del PSOE. Díaz està cridada a arribar on Chacón no va poder: a ser la primera dona que dirigeix el partit i aspira a conquerir la Moncloa.