La diferència entre alertar els Mossos o consultar-los
L’estratègia per relacionar els atemptats amb el Procés ja té camí, abonat pels sindicats policials i les seves queixes amb els Mossos. És igual que comandaments i polítics ho neguin, la qüestió és buscar la manera de culpar la Generalitat. La teoria, a Madrid, és que el Govern està tan obsessionat amb el Procés que entorpeix la feina de la resta de cossos policials.
Enmig de tot això, la informació sobre l’imam de Ripoll i un correu electrònic. El País l’explicava: “L’alerta belga sobre l’imam de Ripoll va arribar als Mossos”. Explicava que la policia de Vilvoorde va preguntar si tenien informació sobre l’imam. Una consulta, no pas una alerta. Igual que no és el mateix preguntar si fa fred que avisar que fa fred, demanar si una persona té antecedents o advertir sobre la seva perillositat és diferent. En el primer cas, cal preguntar-se per què els Mossos no tenien una informació de la qual disposava la Policia Nacional; amb el verb que fa servir El País, la sospita de negligència policial flota en el lector des de la primera línia. A El Mundo fan servir la mateixa estratègia, i ho aprofiten per atiar el foc a l’editorial: a Catalunya “s’afavoreix l’arribada d’immigrants musulmans davant dels països castellanoparlants, per augmentar així la bretxa amb Espanya”. Un tòpic elevat a la categoria de fet. No recorden aquella campanya “Volem papers per a tothom... que tingui el nivell C”?
El fill de la Tomasa
L’Estat Islàmic va publicar un vídeo en què amenaça Espanya. La premsa, a part de destacar-ho, ha fet broma amb el nom de la mare del terrorista que hi parlava, “la Tomasa” -no és una cantaora, sinó una dona que va marxar a Síria-, i els mems que han sorgit amb el vídeo. Les amenaces no s’han de prendre de broma, però l’humor sempre és el millor aliat contra la barbàrie.
