PAREU MÀQUINES

Les dones medalla

Mentre que 'El Periódico' destaca esportistes espanyoles, 'La Vanguardia' es fixa en les parelles d'Alonso

MAIOL ROGER
MAIOL ROGER

El que és vell no acaba de morir, i el que és nou no acaba de néixer. Una frase tan recurrent com aquesta serveix per definir els contrastos dominicals a 'El Periódico' i 'La Vanguardia': en plena evolució cap a un món amb més consciència feminista, amb l’esport femení fent camí cap a la visibilització, 'El Periódico' dedicava el seu reportatge principal a l'èxit de les esportistes espanyoles; en canvi, a 'La Vanguardia', l’única relació entre dones i esport era un reportatge sobre les parelles de Fernando Alonso.

“L'esport femení consolida el seu auge”, duia en portada 'El Periódico', i destacava el tema del dia: una exhaustiva anàlisi dels èxits de les esportistes. Llàstima que sovint només se’ls fa cas quan guanyen medalles per lluir patriotisme, o, com diu el rotatiu a l’editorial, quan “acaparen titulars”. Potser per aprofundir més en la visibilització no cal esperar que l’esport femení doni titulars, i es poden anar a buscar cada dia com passa amb els homes.

L’editorial es completa amb una declaració de bones intencions en què demana “dotar-lo de més visibilitat”. Llàstima que, unes pàgines més enllà, a la secció d’esports, la presència de les dones és nul·la. No és una excepció (aquest diumenge gairebé cap diari en duia) però tampoc la regla: certament, queda molt camí per recórrer, però l’increment de l’atenció cap a l’esport femení és un fet.

Però el que és vell no acaba de morir, i 'La Vanguardia' decideix dedicar espai a “ Cinc dones per a un bicampió”: les parelles de Fernando Alonso tractades com una medalla per afegir a la seva vitrina de trofeus. El text, protagonista de la secció de gent, aporta que “la velocitat té molta eròtica i els pilots automobilístics solen envoltar-se de dones”. Deu ser exclusiu dels pilots perquè, en general, famosos i famoses són coneguts per ser gairebé cèlibes. L’article destaca que a Alonso “no li ha agradat mai parlar de la seva vida privada ni tampoc a les seves parelles”. Si llegia textos com el de 'La Vanguardia', és el més normal del món.