La intransigència de l’Estat decanta el relat a l’exterior

Els independentistes confien en la reacció internacional, si l’Estat frena l’1-O amb mesures coercitives

Una de les variables que pot decantar el Procés quan al setembre s’arribi al moment de màxima tensió amb l’Estat és la reacció internacional. Sense esperar un suport obert, els independentistes sí que confien que la reacció internacional, si l’Estat frena l’1-O amb mesures coercitives, obligui el govern espanyol a moure’s. Aquest camí, llaurat discretament, ja comença a veure la llum. En una setmana, dues publicacions de referència mundial com el New York Times i el Financial Times i un think tank de renom com la Fundació Adenauer -de la CDU d’Angela Merkel- han denunciat la intransigència de l’Estat amb Catalunya.

El primer que ho va fer, i el que més ha ressonat a Madrid i Barcelona, és el New York Times. El mitjà més influent del món avisava Mariano Rajoy en un editorial que la via de “confiar en la interpretació restrictiva de la Constitució” no era la millor per solucionar l’encaix català, i li recomanava “una negociació de bona fe” que acabés en una votació: “El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgessin la independència”. En públic, els dirigents espanyols han fet l’orni i han menystingut l’editorial, però el missatge no ha agradat gens a Madrid.

Dijous era el Financial Times qui es referia al Procés, en aquest cas en un reportatge signat pel seu corresponsal a l’Estat, Tobias Buck, en què, analitzant el creixement de l’independentisme entre els joves, sentenciava que s’està “acabant el temps d’una solució negociada” i exposava que els independentistes sentien “el rebuig tossut de l’Estat”.

I fora de la premsa, la Fundació Adenauer afegia en un document que el repte polític espanyol “no es pot tractar a la llarga només amb l’apel·lació a les lleis existents o a les reglamentacions constitucionals”, i advertia que Rajoy ha d’actuar abans que l’independentisme obtingui “una majoria contundent”.

Els tres textos, que arriben després de mesos de batalla pel relat -en què Madrid i Barcelona s’han acusat mútuament de manca de diàleg-, tampoc suposen una acceptació a cegues del discurs de l’independentisme. L’actitud la resumeix perfectament un informe de la UPF que es va presentar dilluns, en què es conclou que la premsa veu el referèndum fora de la llei però creu que la reivindicació és legítima.

Puigdemont ha insistit a estendre la mà a l’Estat a Brussel·les i els Estats Units, Exteriors fa una feina discreta en què només demana ser escoltada i cada cop més Parlaments visiten Barcelona per conèixer el Procés. L’Estat, en canvi, va posar al límit la pressió exterior el 27-S (quan la majoria de governs van advertir l’independentisme) i té una exigència més alta, l’assumpció sense matisos del seu discurs. Això fa que el Procés es vegi com una reivindicació legítima mal resolta per Espanya. La intransigència comença a passar factura, però per mantenir aquest relat el camí cap a l’1-O ha de ser, també de cara al món, impecable.