20/09/2018

Quan les municipals es converteixen en un ‘reality’

2 min
Alfred Bosch en una intervenció durant un ple municipal.

Cap de PolíticaLa caiguda d’Alfred Bosch i l’ascensió d’Ernest Maragall, cuinada a foc lent des de fa mesos, és el símptoma d’un mal polític no atribuïble exclusivament a Esquerra: més que triar un candidat preparat per governar la ciutat -Maragall, de fet, és un dels que podrà presumir de més experiència municipal-, els partits semblen abocats a una batalla pel dirigent més mediàtic, com si en comptes d’unes eleccions fos un reality televisiu. La tendència ha anat creixent comici a comici, en què les formacions han optat per independents amb un cert recorregut als mitjans i a Twitter abans d’apostar per la trajectòria dels seus quadres: són les conseqüències de la desafecció pels polítics tradicionals i de l’espectacularització de la política, més pendent del retuit i del vídeo viral que de les mesures concretes. De fet, Bosch mateix se’n va beneficiar el 2011: va desbancar un gat vell com Jordi Portabella i va obtenir el suport de l’aparell davant d’Oriol Amorós, bregat durant anys a la federació barcelonina. I de número 2, un altre perfil d’independent amb càmera incorporada, Juanjo Puigcorbé. No va ser, precisament, la millor tria d’ERC.

Bosch cau pel desequilibri entre el que se n’esperava i el que ha acabat sent: havia de ser l’alcalde el 2011 i ara aspirava a simple comparsa d’una batalla a tres entre Ada Colau, el candidat de Carles Puigdemont i Manuel Valls. La pressió independentista per una llista unitària, que ERC rebutja de totes totes, també ha fet que la formació busqués un candidat amb capacitat de competir: Maragall pot presumir de 34 anys al consistori i d’un cognom il·lustre en la governança barcelonina.

A Bosch no li ha servit de res guanyar les primàries. Sembla que tampoc li servirà a Neus Munté. Els partits es van obrir a triar per votació els seus candidats i han perseguit independents per recuperar la confiança de la ciutadania: saltar-se el resultat no sembla la millor manera de fer-ho. Potser la pròxima vegada les primàries seran en prime time i acabarà guanyant el candidat preferit dels espectadors.

stats