Misc 28/09/2017

Sense persistència no hi ha independència

i
Maiol Roger
1 min

Desenganyem-nos: l’1 d’octubre el Procés seguirà en un territori d’incertesa. El mapa que es dibuixa ara per ara a la Generalitat i a la Moncloa és una votació que, en el cas que es pugui produir, serà coixa. El Govern ja admet que no es podran obrir tots els col·legis i creua els dits perquè la mobilització ciutadana permeti que hi hagi urnes habilitades a la majoria de municipis. L’estat espanyol ha ofegat tant l’autonomia catalana que un referèndum que es va convocar amb la promesa irrenunciable de fer-lo amb garanties “i com sempre” serà un èxit esclatant si s’assembla al 9-N, i un èxit moderat si s’assimila a les consultes populars. La implantació dels resultats, però, torna a abocar l’independentisme polític al repte de la unitat. Ja abans de l’1-O, en el moment en què es va més a l’una, hi comença a haver debat sobre les possibles sortides, entre la DUI, la vaga general i unes altres plebiscitàries. En aquest escenari, el sobiranisme civil té el repte de seguir, cinc anys després, mobilitzat. En el que havia de ser el seu moment culminant, el Procés mostra múscul, però la repressió de l’Estat i la impossibilitat de sortir de l’atzucac obligarà a seguir exercitant-lo bastant més enllà de l’1-O. El discurs que la independència era fàcil s’ha de començar a oblidar, perquè no ho és: sense persistència no hi ha independència.

stats