Una tireta per tapar una fractura
La divisió és un mal endèmic de l’independentisme, accentuat pel final dels fets de l’octubre passat. Als tradicionals recels del PDECat i ERC, que volen fer-se una OPA mútuament, s’hi sumen els retrets personals pel fracàs de la DUI i la divisió estratègica per reencaminar el Procés. L’OPA ja és hostil, i la divisió, d’un abast que difícilment s’arreglarà amb quatre reunions i figures de consens. Els dos espais necessiten primer saber què volen ser: obviar la retòrica republicana buida de contingut i definir el futur analitzant els errors del passat. Un cop passi això, hauran de decidir si volen ser socis inamovibles (com durant el Procés) o espais irreconciliables (com abans). Mentre no ho facin, tot serà posar una tireta en una fractura: és possible que la tapi, però mai la curarà.
