Descobrir el Pirineu?

Els restauradors cerdans no es passen la setmana competint per un trinxat

Sovint tinc la sensació que amb el turisme al Pirineu passa una cosa semblant a la del descobriment d'Amèrica, que no la va descobrir la humanitat perquè ja hi vivia gent. I aquesta gent, que no eren "indis" sinó nadius, era civilitzada. Els europeus van castigar aquestes civilitzacions i no van ser portadors de cap cultura: van arraconar la dels autòctons, que van esclavitzar i delmar.

Arran del turisme, que es va iniciar al final del segle XIX, que es va intensificar als anys vuitanta del segle passat i que avui s'ha massificat, hi ha un perill d'arraconament i esvaïment de la cultura del Pirineu, i un dels indicadors és que es considera folklore. Són les falles, els aplecs, la literatura, la gastronomia, les cançons i els acordionistes... folklore? La cultura és molt més que això, implícita, pròpia de cada comunitat que viu a la serralada. Al Pirineu no s'hi ha descobert res: sempre hi ha hagut gent.

No cal que a TV3 ens diguin quin és el millor restaurant de Cerdanya on es menja trinxat. Aquesta és una visió forana distorsionada. Els restauradors cerdans no es passen la setmana competint per un trinxat. La vida aquí, com a la resta del Pirineu, va molt més enllà. I aquesta manera de viure, des de la ramaderia fins al comerç, no es pot canviar perquè les campanes despertin, les vaques facin pudor i els tractors molestin. Si ens tornem esclaus d'això, el Pirineu serà realment un parc temàtic i les persones que hi vivim, elements "típics" del seu paisatge.