Europa ha d'anar al psicòleg
El president Obama té raó. Malgrat tots els problemes interns d'alguns països, malgrat la complexitat institucional de la Unió Europea per arribar a acords, el principal escull d'Europa és psicològic. Grècia és realment un país amb gravíssims problemes de competitivitat, que arrossega a la resta d'estats. Però no és el cas d'Itàlia, ni tampoc d'Espanya. Tots dos han de fer reformes en profunditat, però les seves situacions són superables amb esforç i temps. A la Unió Europea, en realitat, li falta decisió, la capacitat d'imposar-se davant dels mercats amb un bon cop de puny a la taula. És el que estan intentant fer la cancellera Angela Merkel i el seu seguidor, el president francès, Nicolas Sarkozy. I els instruments hi són, encara que el G-20 no vulgui contribuir a l'ampliació del fons de rescat. El Banc Central Europeu podria exercir un paper, ara ja sí, determinant, comprant tots els bons que siguin necessaris. Abans, però, ha de quedar resolta la qüestió grega. El problema és saber què vol de veritat la UE.
