Hispanobons o desastre
La situació financera de la Generalitat és molt delicada. Ho era abans de les eleccions autonòmiques del novembre del 2010 i ho és ara. I tant el Govern anterior, el que presidia José Montilla, com el que presideix Artur Mas, han intentat buscar alternatives. Els ingressos han caigut amb una intensitat insospitada i els pagaments d'una administració com la Generalitat s'han de fer cada mes. Els dos governs han patit un fet que ara es pot exemplificar de manera molt gràfica: el govern espanyol té Mario Draghi. Catalunya no té a ningú.
¿Això vol dir que el president del Banc Central Europeu està a favor del govern central i vol ofegar les autonomies? No. Vol dir que Draghi fa el paper que li pertoca i que el govern espanyol s'ha oblidat que existeixen governs autonòmics, cosa que podria ser molt positiva des d'un punt de vista nacionalista català, però que no ho és quan es tracta de vendre deute públic als mercats. Tot està tancat per a Catalunya.
Encara que el BCE, a causa del rebuig d'Alemanya, no està enllestint cap operació per llançar eurobons -la consorciació del deute públic de la zona euro- sí que està afavorint el finançament dels estats per una altra via. Aquesta setmana ha injectat fins a mig bilió d'euros a totes les entitats financeres, que s'haurà de tornar en tres anys i a un tipus d'interès de l'1%. És fantàstic per als bancs, perquè amb aquests diners poden cobrir els venciments de deute del 2012. Però també poden comprar deute públic dels estats, que està a tipus d'interès més alts, entre el 2% i el 5% segons la situació de cada país. I això significa que els estats tindran una prima de risc més baixa, respecte al deute alemany, i que es podran finançar, per tant, de manera més favorable.
El rostre del funcionari
Espanya ven el seu deute als mercats amb la marca Regne d'Espanya, i en les últimes setmanes ha col·locat amb relativa facilitat les seves emissions. Catalunya no pot. Ni les entitats financeres presten diners, ni els mercats estan oberts per a les comunitats. El deute de l'administració central és de 534.488 milions. Cada any hi ha venciments de bons i de lletres. El 2012, entre deute públic i privat, Espanya haurà de cobrir 300.000 milions d'euros.
Les comunitats, per la seva banda, tenen un deute de 135.151 milions. Només Catalunya té un deute de 39.268 milions, amb la previsió de reduir-lo el 2012 fins a 37.443 milions. Quina és, però, la solució? L'actual govern va acusar el govern tripartit de deixar la caixa buida. Un any més tard, si ho estava, segueix buida. El problema és estructural i amenaça totes les administracions públiques. La crisi del deute, que apassiona aquests últims mesos els economistes especialistes en macroeconomia, s'ha fet humana i té molts rostres. Un dels rostres és el del funcionari de la Generalitat, que ha vist com li retenien l'IRPF d'una paga extra que no havia cobrat.
I si Espanya compta amb Draghi i amb la possibilitat d'avançar cap als eurobons, com proposa la Comissió Europea, Catalunya necessita hispanobons, una fórmula que permeti emissions de deute per a les comunitats amb l'aval de la marca del Regne d'Espanya. Ho ha defensat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i va intentar que es tingués en compte l'anterior conseller d'Economia, Antoni Castells. Els hispanobons poden ser la solució. En cas contrari, el desastre pot ser una conseqüència real.
