"Passar d'una educació exquisida a torturar no es pot entendre"

Rosa Sala Rose (Barcelona, 1969) és escriptora i germanista, i té una estranya habilitat per escriure com si fos un detectiu que va descobrint secrets. N'hi ha un, però, que persegueix. De mare alemanya, Rosa Sala segueix intentant explicar per què una cultura que ha aportat a la humanitat un ser tan extraordinari com Goethe és capaç de crear Auschwitz. L'intent més reeixit, però, és el seu El misterioso caso alemán: un intento de comprender Alemania a través de sus letras . També ha publicat Lili Marleen: canción de amor y muerte . Ara acaba de presentar La penúltima frontera. Fugitivos del nazismo en España (Papel de Liar).

Com surt aquest llibre?

Surt a partir d'una frase de Walter Benjamin en què afirma que és més ardu honorar la memòria dels éssers anònims que la dels personatges cèlebres. Benjamin afegeix que la construcció històrica es consagra a la memòria dels que no tenen nom. A partir d'aquí i investigant en gran part a l'Arxiu Històric de Girona i per respondre a la interpel·lació de Benjamin, vaig anar reconstruint moltes històries de persones, fins a 23, que havien estat detingudes a Espanya en el transcurs del seu projectat viatge des de la França ocupada cap al nord d'Àfrica o cap als Estats Units.

Qui eren aquestes persones?

Va haver-hi una mica de tot: jueus que volien anar cap a EUA o Israel, fugint del nazisme, francesos que no volien treballar, a partir del 1943, en el servei de treball obligatori pel Tercer Reich, pilots aliats que es trobaven en camps de presoners a França i que van aconseguir fugir i alguns soldats alemanys desertors.

Com va actuar el règim franquista?

Pràcticament no es troben reaccions antisemites. El que feien les autoritats franquistes era aplicar el delicte de pas clandestí de frontera. Però hi ha actuacions arbitràries, en funció dels governadors civils, que eren la màxima autoritat. El que sí que compleix el règim és l'acord amb l'Alemanya de Hitler d'enviar els homes detinguts en edat militar al camp de concentració de Miranda de Ebro, malgrat que Espanya es declarava estat neutral. Però a partir del 1943 la situació dels detinguts canvia, i ja passen menys temps a les presons.

Després de llibres anteriors, com el Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo , molt ben rebut per la crítica, què la porta a fer llibres com aquest o l'anterior, sobre Lili Marleen?

Em vaig trobar amb l'Arxiu Històric de Girona, que té centenars d'expedients instruïts als detinguts per pas clandestí de la frontera entre el 1939 i el 1945. De fet, crec que tot el que he estudiat, en el món de les idees, ho puc desenvolupar ara amb fets concrets, amb persones, amb les seves històries personals, cosa que ja vaig fer amb el llibre sobre Lili Marleen. I el que faig guanya, per tant, molta força.

Què la porta a fer aquest seguiment tan exhaustiu i rigorós sobre la cultura alemanya i el nazisme? Vostè és filòloga, podria haver fet altres investigacions.

M'agrada molt la literatura comparada, però la meva obra respon a la necessitat d'omplir una closca buida. La meva mare és alemanya, i la meva llengua materna és l'alemany, però no vaig estudiar al Col·legi Alemany. A partir de la llengua he anat omplint aquesta closca, que estava buida de referents, i després he sentit amb molta intensitat la necessitat d'entendre, encara que sigui molt difícil, el fet que una cultura tan civilitzada es degradés i arribés a Auschwitz. Com passar de Goethe a Hitler: aquest fet marca tota la meva trajectòria.

Vostè ho ha intentat explicar. S'arriba a entendre?

He fet aproximacions, però penso que és impossible. La raó, potser, rau en molts factors, una superposició de moltes raons diferents. Però com passar d'una educació exquisida a torturar algú no es pot entendre per moltes aproximacions que fem.

Vostè ha trobat una possible resposta en les raons culturals.

Sí, perquè Alemanya va ser una nació sense estat que va buscar en la cultura una base per tenir confiança. En la Primera Guerra Mundial, que és el preludi de la segona, Alemanya va anar a la guerra en defensa de la cultura alemanya, enfront de la civilització, que era tota la resta i que entenien com el que era francès, o anglès, que veien com una cosa cosmètica davant d'una cultura, la seva, que entenien com a hereva dels antics grecs. Després hi ha molts factors que expliquen el nazisme, com l'econòmic, que no es pot menysprear, però els culturals són cabdals.

Què ha projectat el nazisme a Europa? Com ha impregnat Europa?

Europa ha quedat molt marcada, però per tot el feixisme d'aquella època. Ens queda com a resposta a tot allò la correcció política. Però han quedat coses que inconscientment no percebem i que no s'entenen com a valors negatius, com el moviment ecologista, la medicina alternativa -el primer hospital dedicat completament a la medicina alternativa és del 1938 i es deia Rudolf Hess-, determinats aspectes de la cultura new age , els utilitaris i la fascinació per la tecnologia.