14/11/2011

La bona economia o la no-política

2 min
Jaime Caruana, exgovernador del Banc d'Espanya, va alertar sobre l'excés d'endeutament.

El que està passant a Itàlia, amb la sortida de Silvio Berlusconi, o a Grècia, amb la dimissió de Papandreu, i el que pot passar en els pròxims mesos en el si de la Unió Europea ha començat a inquietar els analistes polítics, perquè, efectivament, el marge de maniobra de la política és molt limitat. El catedràtic de política econòmica Antón Costas qualifica aquest procés, en què manen els objectius macroeconòmics, de "política de grau zero, el més pròxim a la no-política". En el seu llibre La torre de la arrogancia recupera una anàlisi de Jürgen Habermas del tot pertinent. Diu el pensador alemany: "L'estat territorial, la nació i una economia circumscrita a unes fronteres nacionals van formar una constel·lació històrica en la qual el procés democràtic, en major o menor mesura, va adoptar una convincent forma institucional. Aquesta constel·lació es qüestiona ara per una sèrie de fenòmens que coneixem amb el nom de globalització".

I és que els objectius de la política han canviat. Ja no estan centrats en el benestar social, diu Costas, com la plena ocupació o la millora en la qualitat de vida, vigents fins als anys 70. Els objectius són l'estabilitat de preus, l'equilibri pressupostari, la paritat monetària o la flexibilitat dels mercats.

Però de tot aquest debat en sorgeixen dubtes. La política ha de tenir més marge de maniobra, però els defensors de l'ortodòxia deixen clar que no s'han de traspassar determinats principis. Un dels quals és que els governs no poden permetre un excés de deute, ni per part dels ciutadans, ni per part de les empreses o de les administracions públiques.

I a Espanya, o a Itàlia, o a Grècia, aquests excessos s'han produït. ¿Vetllar per aquests principis és reduir el marge de la política? A Espanya, els que es podrien qualificar de tècnics, com Jaime Caruana, governador del Banc d'Espanya en l'etapa dels governs del PP, van advertir dels riscos que corrien els bancs. Ja el 2002 advertia de la bombolla immobiliària. Però el poder polític, en aquell moment representat pel ministre d'Economia, Rodrigo Rato, no en va fer cap cas. Al contrari. Va recriminar el tècnic.

En el debat, necessari, s'hi hauria d'introduir, per tant, el concepte de responsabilitat.

stats