Una retòrica que trenca ponts

Una de les gran paradoxes que es van posar de manifest ahir al Parlament és que l'arc parlamentari s'ha situat on volia l'extint tripartit. La divisòria entre un bloc d'esquerres i un de centredreta, protagonitzat per CiU amb el suport del PP, era el somni de l'anterior Govern. Ara, des de l'oposició, poden dir que han triomfat les seves tesis. Massa tard. El fet, però, és saber si aquesta divisòria ha estat més una retòrica que una qüestió real. El PSC, a l'inici de la legislatura, va fer un gest per permetre la investidura d'Artur Mas i, alguns dels seus dirigents, volien un acord estable amb CiU que hauria pogut pal·liar, després, la caiguda electoral a les municipals. Si el PSC estigués ara al Govern hauria plantejat polítiques molt semblants a les de CiU. La reducció del dèficit, que ahir va defensar el conseller Mas-Colell, és més que necessària, al marge del major o menor encert a l'hora de comunicar les decisions adoptades. Però la retòrica reiterada hi acaba incidint i la distància entre el PSC i CiU és ara molt gran.