La tan perjudicial dualitat catalana
Les eleccions municipals haurien de ser les més importants per als ciutadans. Al marge de la màxima, potser massa repetida, segons la qual els comicis locals són primordials perquè els ajuntaments son la instància més pròxima al ciutadà, a Catalunya els municipis tenen una importància cabdal perquè aporten identitat. Els ciutadans se senten molt arrelats als seus pobles, perquè asseguren la pluralitat i diversitat catalanes. Des d'un petit municipi de l'Empordà fins al Baix Ebre o un municipi del Pirineu. La dura situació econòmica, però, ha provocat que surtin veus que defensen una certa racionalització del mapa municipal, i que, al mateix temps, es racionalitzin els diferents serveis públics que es presten. Aquesta posició, però, no és nova. Fa justament deu anys, amb una situació econòmica molt diferent, el llavors conseller de Governació, Josep Antoni Duran i Lleida, impulsava el conegut com a "informe Roca" (elaborat per un equip d'experts dirigits per Miquel Roca), que aconsellava suprimir els municipis de menys de 250 habitants. L'argument era el mateix que es fa servir ara, la necessitat de racionalitzar recursos i serveis. En aquell moment, però, en un context de creixement econòmic.
El mateix Duran i Lleida es va desmarcar de seguida de l'informe. I és que la reacció va ser contundent. Un company de Govern de Duran, Pere Macias, conseller de Política Territorial, assegurava que el document s'havia redactat amb una "visió centralista" des de Barcelona. La dualitat entre la capital catalana i el territori estava servida i el Govern de CiU va enterrar, sense discutir-ho més, el polèmic informe.
Els governs de CiU van abusar d'aquesta dualitat per fer-se pràcticament inexpugnables en la pràctica totalitat de comarques catalanes, i van deixar Barcelona i la seva àrea d'influència en mans dels socialistes. I aquests últims, per la seva banda, s'acomodaven al terreny de joc que havia marcat el president Jordi Pujol reforçant una dualitat que ha fet mal a tothom.
Un dels protagonistes directes, encara que durant poc temps, Josep Maria Via, secretari del Govern entre el 1997 i el 2000, home de confiança del llavors conseller de Presidència, Xavier Trias, ha assegurat en una entrevista a l'ARA que es van cometre errors com a conseqüència d'aquell enfrontament entre dos móns polítics. Un d'ells, que Via coneix a la perfecció, va ser la construcció excessiva d'equipaments pertot, com hospitals comarcals, que reforçaven la idea de Pujol de construir un país homogeni, de primera. El problema era i és que un país de primera necessita molts recursos. O un sistema fiscal també de primera o un finançament públic més bo, i, per tant, un canvi radical en la relació fiscal entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol.
L'historiador Josep Maria Fradera, en el seu llibre La pàtria dels catalans (La Magrana), explica: "La societat catalana s'ha mogut quasi sempre en contextos fortament dominats per contraposicions duals. La qüestió no ha estat teoritzada, en benefici segurament de la peregrina idea de l'oasi català o de succedanis similars". I aquesta dualitat segueix fent mal, entre la defensa d'un rerepaís i la d'una capital que competeix en la gran lliga de les ciutats del món. I el fet és que cal racionalitzar, cal refer estructures administratives, és necessari reordenar el territori, aprofitar millor els recursos i deixar-se de falsos debats contradictoris i duals.
