05/06/2011

Les 'veritats' econòmiques

2 min
Les 'veritats'  econòmiques

BarcelonaQuè s'ha de fer amb Grècia? I amb Espanya? Els deutes es paguen o busquem alternatives? El dolor ha de ser permanent? Els economistes, protegits en els seus dogmes, no tenen una posició comuna per resoldre els enormes reptes que ha plantejat aquesta crisi. A les jornades del Cercle d'Economia de Sitges s'han pogut comprovar aquestes discrepàncies. Per ara, i encara que tot evoluciona de manera molt ràpida cada dia, Grècia ha aconseguit desbloquejar una ajuda de 12.000 milions d'euros, per part de la Comissió Europea, el BCE i el FMI, que esperava que el govern grec es comprometés a noves i doloroses mesures, que inclouen més retallades socials i privatitzacions per un valor de 80.000 milions d'euros. Amb aquestes mesures i l'anunci d'un segon rescat, amb la participació voluntària de la banca privada, s'assegura que Grècia no farà suspensió de pagaments.

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, és un home vehement. Defensa un ideari liberal, ortodox, encara que en la seva intervenció a Sitges va exhibir un to més moderat. Tot i així va deixar una premissa clara: els diners, si es presten, després es volen recuperar. Per tant, "res de reestructuracions de deute", va esgrimir Ordóñez. Les conseqüències serien, per ell, nefastes. Es poden buscar fórmules que puguin ajudar Grècia, però cap que passi per una reestructuració, per deixar de pagar, va sentenciar durant la intervenció de divendres.

Davant del governador hi va aparèixer Jordi Galí, un científic, el director del Centre d'Investigació en Economia Internacional (CREI), que no va dubtar a erigir-se com a dinamitador dels actuals principis de la UE. Per Galí "cal acceptar de manera natural que hi pugui haver reestructuracions de deute". Galí entén que qualsevol programa de rescat suposa en realitat que hi ha transferències de rendes de ciutadans d'un país a un altre, i que això comporta "tensions polítiques fortes", que serien el risc per al futur de l'euro i de la mateixa UE i la unió monetària. Galí, seguint el mateix fil argumental, es va mostrar contrari al fet que el BCE compri actius d'aquests deutes, fins a 80.000 milions de deute de Grècia, Irlanda i Portugal. Conseqüència? "No és estrany que hi hagi unanimitat per descartar una reestructuració del deute, perquè com a inversors no els convé". Un prestamista d'última instància? Sí, però per Galí hauria de ser l'FMI, i no el BCE, cosa que evitaria, segons el seu parer, les tensions polítiques que assegura que s'estan produint.

Ordónez i Galí representen dues de les opcions que s'estan plantejant. Són veritats econòmiques, vàlides i que s'aguanten en el paper. Ara caldrà veure els interessos polítics, la capacitat de la UE, el paper polític d'Alemanya i la paciència, això sí, dels mateixos grecs i dels que puguin venir al darrere.

stats