Publicitat
Publicitat

L’art de l’edició

El llibre en català compta amb un bon nombre de bons editors que s’arrisquen i molts projectes editorials independents de qualitat

El 23 d’agost farà dos anys que ens va deixar Jaume Vallcorba. Vaig tenir el privilegi de tractar-lo, durant uns quants anys, com a professor de la universitat i com a editor. Per bé que li agradava fer classes, a poc a poc la feina a Quaderns Crema, l’editorial que va fundar el 1979, i, sobretot, l’èxit comercial d’Acantilado, el segell en castellà que va crear el 1999, van anar apartant-lo de la docència. L’any 2004 va deixar l’ensenyament universitari. Però va ser a partir d’aleshores que es va consolidar el seu prestigi com un dels editors catalans independents més importants i d’ampli reconeixement internacional.

A més de poeta, professor, assagista i editor, Jaume Vallcorba va ser un gran mestre d’editors. Al llarg dels anys van ser molts els professionals de l’edició que es van formar a Quaderns Crema. Vallcorba era molt exigent intel·lectualment i professionalment, era un home de caràcter, però no sempre era de tracte fàcil. Caldrà, ben segur, fer una bona crònica i història de la important i fonamental trajectòria de Jaume Vallcorba com a editor i mestre d’editors.

Sigui com sigui, per Quaderns Crema hi ha passat el bo i millor de l’edició catalana. En alguna de les visites a l’editorial, en èpoques i temps diversos, vaig trobar-me amb Jordi Cornudella, Jordi Puntí, Anik Lapointe, Manel Martos, Ernest Folch, Meritxell Anton i molts altres grans professionals.

Un dels editors que va treballar a Quaderns Crema va ser Jordi Raventós, durant els anys 1999-2000. Aleshores no vaig coincidir amb ell, però ara he tingut ocasió de tractar-lo i d’admirar la seva tasca editorial.

Caldrà, ben segur, fer una bona crònica i història de la important i fonamental trajectòria de Jaume Vallcorba com a editor i mestre d’editors

Jordi Raventós (Martorell, 1970), filòleg, traductor i editor, es va llicenciar en filologia clàssica, francesa i catalana per la UB abans d’arribar a Quaderns Crema. Allà va coincidir amb el gran corrector Andreu Rossinyol, a qui considera un dels seus mestres. Després va treballar set anys a la Fundació Bernat Metge, on va aprendre molt, segons afirma, de Montserrat Ros. El 2007 va fundar Adesiara, sens dubte un dels projectes editorials en català més prestigiosos i estimulants del moment.

Amb uns objectius comercials modestos, Adesiara es caracteritza per la qualitat dels llibres que publica i perquè el seu objectiu és el lector i el llibre. Els resultats econòmics no són el primer objectiu. Al ritme d’uns catorze llibres a l’any, el catàleg impecable d’Adesiara ja comença a ser considerable, ple de llibres extraordinaris i ben singulars.

Com a número 50 de la col·lecció de literatura universal D’Ací i d’Allà, Jordi Raventós acaba d’editar un llibre de poesia mític: The Pisan Cantos / Els Cantos pisans, d’Ezra Pound, en edició bilingüe i traducció de Francesc Parcerisas. Un llibre cabdal de la modernitat poètica, que Pound, l’amic d’Eliot i de Joyce, va escriure el 1945, en una gàbia del camp d’internament de l’exèrcit nord-americà a Pisa, després de ser detingut per les seves al·locucions radiofòniques a favor de Mussolini des de Ràdio Roma. Els onze llargs poemes són un apassionant i delirant relat i retrat de la seva dolorosa situació personal i un compendi del seu saber enciclopèdic i universal: “Com una formiga solitària en un formiguer destrossat / entre les ruïnes d’Europa, ego scriptor.”

Adesiara es caracteritza per la qualitat dels llibres que publica i perquè el seu objectiu és el lector i el llibre

L’edició i la traducció del llibre, escrit en anglès però farcit de fragments en altres llengües, és un veritable repte editorial i poètic. Parcerisas, que ja havia traduït dos llibres de Pound, Catai (1985) i Un esborrany de XXX Cantos (2000), ens ofereix ara una versió anotada magnífica del llibre central dels Cantos : Els Cantos pisans.

Entre altres joies publicades i recuperades per Adesiara aquest mateix any cal esmentar Jules i Jim, de Henri-Pierre Roché, en versió de Maria Cirera; La font sagrada,de Henry James, en traducció d’Alfred Sargatal, o L’arbre de foc,d’Agustí Bartra, en edició de Sam Abrams.

La crisi ha afectat especialment el sector del llibre. Però, per sort, malgrat tot, l’edició en català compta amb un bon nombre de bons editors que s’arrisquen, i molts projectes editorials independents de qualitat: Josep Cots (Edicions de 1984), Maria Bohigas (Club Editor), Eugènia Broggi (L’Altra Editorial), Antoni Munné i Montse Ingla (Arcàdia), Joan Sala (Comanegra), Laura Huerga (Raig Verd), Josep Batalla (Obrador Edèndum), Oriol Ponsatí-Murlà (Ela Geminada), entre molts altres. Amb qualitat, diversitat i més lectors, el futur està assegurat.

Sens dubte, cal fer un pas endavant, cal enfortir i ampliar el teixit empresarial del sector editorial i millorar la distribució. Però, sobretot, cal crear lectors. Cal crear lectors i compartir el plaer de la lectura, el plaer del coneixement.