27/10/2019

‘Drinking pijos’

2 min

Els pijos tenen una mil·lenària i contrastada capacitat de beure alcohol, només comparable a la seva capacitat, igualment mítica, de metabolitzar-lo. Als salons i els menjadors pijos, quasi a la manera de l’altar portàtil, aquell davant del qual resen a l’hotel on s’han vestit els toreros just abans de marxar cap a la plaça, mai no hi falten uns robustos mobles bar, de pàtina excepcional, curulls de tot tipus de licors i tot el que calgui per fer qualsevol combinat possible. A un pijo no l’enxamparàs mai sense tònica o sense gel, i ja no et dic sense ginebra, conyac o whisky, de manera que calgui baixar al paki, a mitja vetllada etílica, perquè se’ls hagi acabat. Molts d’ells, a més, acostumen a tenir celler i vinyes pròpies.

El pijo i la pija autèntics, ja de ben joves, van cap a la ressaca o en tornen. És realment molt difícil trobar-se amb un pijo sobri. Els pijos, a pimplar, s’hi posen ben d’hora amb una o dues cerveses o Martinis després de jugar el partit (de tenis). D’aquí empalmen amb “el aperitivo”, que és la porta natural del dinar (ells en diuen “el almuerzo”), que els condueix sense remei al cafè, la copa i l’havà per acabar lliscant cap al còctel preludi del sopar (ells en diuen “la comida”), que no deixa de ser el pròleg del porto. Els més joves, a més, rematen la jugada fins a altes hores de la matinada a la zona VIP d’alguna discoteca, la majoria de les vegades propietat d’un cosí, amb no menys de cinc gintònics per barba.

“¿Quieres tomar algo?”, mentre ja t’han col·locat una copa del que sigui amb altíssima graduació entre els dits, és una de les seves preguntes predilectes i automàtiques, a la qual mai no esperen que contestis negativament.

De totes maneres, els pijos mai no podrien protagonitzar un quadre d’Edward Hopper en el qual una persona sola i abatuda es recolza sobre un llit, sobre una barra de bar o sobre el marc d’una finestra, amb la mirada perduda, aclaparada per la modernitat. Mai. Perquè els pijos són animals eminentment socials i no es deprimeixen. No els passa pel cap posar-se a beure sols perquè, si ho penses bé, mai no estan sols. Van de festa en festa, de consell d’administració en consell d’administració, d’estrena en estrena, de club en club, sempre envoltats pels seus, per la família, pels íntims...

El seu permanent estat bàquic és una de les raons per les quals els pijos també són especialistes en el tedi. El seu cansament sideral es deu, fonamentalment, a una ancestral ressaca que, combinada amb la pràctica permanent, fatigant i entusiasta de l’esport (tornem-hi: hípica, polo, tenis, des de fa una dècada pàdel...), els esgota. Perquè sí, els pijos estan cansadíssims. Esgotats.

stats