Vida regalada

Als ‘pijos’ res no els atura

"No els fa res que els posin multes de cotxe per excés de velocitat o per aparcar al mig de l’ acera a Rambla Catalunya"

Els pijos exageren l’adjectivació i, per tant, el que simplement funciona o està bé (han trobat aparcament a la primera) és “gloriós”, “estupend”, “superb”, “genial”… En canvi, si alguna cosa no acaba de rutllar (no han trobat aparcament a la primera) és un “fàstic”, “una catàstrofe monumental”, “una hecatombe”, “un desastre nuclear”. Tot i així són hermètics en el fonamental: se’ls pot haver cremat la casa, poden haver descobert que el marit els fa banyes (fet, per cert, tremendament habitual), que la filla s’ha escapat amb un votant de la CUP, els poden acabar de diagnosticar una malaltia mortal, tant se val: ells, a la pregunta “Què tal?” sempre respondran: “Fenomenal”.

Hi ha, però, una cosa que els desequilibra -i de quina manera!-: quedar-se, de sobte, sense minyona:

-Quin espant, la noia se n’ha anat!

-Així, sin más? On?

-Se la van endur amb ambulància ahir a la tarda, l’estan operant de peritonitis. L’odio.

Quedar-se sense chica és la tragèdia pija per excel·lència. Per descomptat, els pijos sempre s’ho passen millor que tu, s’ho passen “ diver ” en el pitjor dels casos o “superdivertit” en el millor, que és la majoria de vegades. També són molt de “Per què no?” Per què no posar un moble déco a la cuina? Per què no anar a Marràqueix abans de passar per Santander? Per què no llogar ara mateix un veler, anar a sopar a Can Dani i passar la nit fondejats a Cala Saona? Els pijos, sí senyora, improvisen.

A més, són esportistes tirant a temeraris i és habitual que portin un braç enguixat, que es deuen haver trencat a Baqueira o saltant (pels aires del cavall) i per això, de grans, molts coixegen. Tampoc els fa res que els posin multes de cotxe per excés de velocitat o per aparcar al mig de l’ acera a Rambla Catalunya. Al cap i a la fi, què són 1.500 euros de multa? Als pijos, efectivament, res no els atura.