Vida regalada

Els ‘pijos’ són oportunistes

"Els pijos a Catalunya són de Barcelona (s’hi posin com s’hi posin els de Tiana)"

Els pijos a Catalunya són de Barcelona (s’hi posin com s’hi posin els de Tiana). Són faves comptades. Poden haver-se casat amb una pubilla de passat rural i remot, quasi medieval, amb casa pairal amb blasó a Girona o al Prepirineu, però ells són, o acabaran sent, de Barcelona. I per Barcelona entenem aquí l’Eixample, sobretot la dreta (tot és sempre millor a la dreta) i de la Diagonal en amunt, un espai abans inhòspit que ells han anat poblant amb edificis que s’aixopluguen sota un arc estètic que va de Sagnier a Correa. Si no hi van de visita, no hi ha pijos a Berga ni a Caldetes ni a Tarragona (quin despropòsit!), ni a Lleida (quina ocurrència! Pijos a Lleida? Au, va...)

La fortuna pija, la gallina de tots els seus ous, és d’origen decimonònic i pròpia de la Febre de l’Or. Les nissagues pijes no són provinents dels primers pobladors de Bàrcino ni de la conquesta de Mallorca; els seus diners són relativament frescos, d’aquí els ve el mèrit. El tràfic d’esclaus, teixit, ciment armat i, més recentment, “tecnologia”, així com l’estraperlo en general, han anat fent el fet.

També ha ajudat a la consolidació de la fortuna pija i a la seva posterior i fonamental conservació la prodigiosa capacitat d’adaptació d’aquest col·lectiu als distints escenaris que la història ha anat oferint: que Alfons XII, doncs Alfons XII; que XIII, doncs XIII; que Primo de Rivera, doncs Primo de Rivera; que ara toca Franco i cantar el Cara al sol, doncs endavant; que ara som demòcrates i joancarlistes i pujolistes a parts iguals, som-hi, cap problema, serem olímpics i les millors amigues de la Bibis, de la Diana i de la duquessa de Palma… Si cal ens fem de Ciutadans; calla, calla, millor de Pedro Sánchez. I, per descomptat, si mai la independència arribés a ser una realitat, ells serien els primers i més independentistes del país. I si no, doncs no.