De com no començar la casa per la teulada
El primer que has de tenir, si el que vols és convertir-te algun dia en una bona esposa, és un bon advocat. I no serveix si coincidís que el teu marit en fos, d’advocat. No serveix. L’advocat que escullis ha de ser independent, teu i només teu, ha d’estar al teu servei perquè de fet serà, juntament amb el porter de la finca, el manicurista i l’entrenador personal, un dels homes més importants de la teva vida. Els marits van i venen, però el teu advocat romandrà, fidel, al teu costat, com el gos d’atura s’està, atent, al costat del pastor. És absurd, i passa moltíssim, massa, que primer es trobi marit i molt després i en mode correm-hi tots l’advocat. Aquest procediment, sortir a pescar marit sense tenir lletrat, és propi de senyoretes despreocupades i mancades de sentit comú. No es pot començar el solemne edifici que és el matrimoni per la teulada. No té cap sentit aconseguir marit i després abandonar-se a descansar a la fresca, com si res. Les coses, estimada, s’han de fer bé, ordenadament, i el teu projecte, ser una bona esposa, ha de tenir fonaments sòlids en forma d’advocat, l’Atlant indiscutible de braços fornits que suportarà el teu món, el teu matrimoni.
Moltes senyoretes descerebrades i amants de la improvisació estan plenament convençudes que un cop casades tot seran flors, violes i Xauxa. Però no sempre és així. De fet, poques vegades és així, només cal que llegeixis una mica el diari, aquest o qualsevol altre, per adonar-te que sovint ni flors, ni violes ni encara menys Xauxa. Has d’estar preparada per a l’infortuni matrimonial que pot aparèixer, en qualsevol moment i quan menys t’ho esperis, sota l’aparença del desamor, el cansament o, encara pitjor, la ruïna econòmica. Com que per ser una bona esposa cal dominar moltes arts, arts que en aquesta secció i al llarg de tot l’estiu anirem desgranant, hauràs de delegar en el teu advocat tot el que estigui relacionat amb el teu patrimoni, patrimoni que, naturalment, hauria d’incrementar-se notablement un cop casada i que, igualment, hauria de seguir intacte si el teu espòs sortís amb un ciri trencat en forma de fugida, divorci o, Déu no ho vulgui, defunció.
Així, quan els papàs et diguin que què vols el dia del divuitè aniversari, mona, no siguis frívola, no et precipitis, pensa a la llarga i en lloc d’un Tank de Cartier, quatre ponis de polo o un safari, reclama’ls de per vida una tarifa plana al despatx d’un advocat dels millors de la ciutat. Tingues imaginació i pensa en tot el que pot arribar a sortir malament, que és molt. No pateixis d’excés d’optimisme. El que els ha passat a les altres -amigues, tietes, mare, àvia, cosines, conegudes i saludades- també podria arribar a passar-te a tu. No et creguis especial, ni ungida, ni creguis, sobretot, que l’especial o ungit és el teu marit.
Una dona com cal, molt abans de la cambra pròpia o de saber compondre un bouquet primaveral, ha de tenir un ferotge i urpat advocat al qual, per descomptat, pagaràs la minuta generosament, perquè, i això també ho has de saber, una bona esposa no ha de ser garrepa, i molt menys amb els membres del seu equip. Perquè arribar a ser una esposa brillant és una tasca d’equip, sí senyora, en la qual, com era esperable, el marit és el de menys.
