02/07/2020

Diamants o licra negra, tu decideixes

3 min
Nosaltres, les bones esposes, estem a favor de la divisió del treball, però literalment.

Molts esposos de bona voluntat i que possiblement, els pobres, han tingut progenitors hippies o d’esquerres, tendeixen a voler repartir les tasques de la llar amb les seves esposes. Ells en diuen “col·laborar”. Creuen, innocentment, que poden tractar-te de tu a tu, com a una igual. Quin espant. Sí, amiga, podria tocar-te un marit d’aquells que volen col·laborar a l’hora de fer d’escarràs. Perquè, esclar, si el que volguessin fos repartir-se la feina amb una altra persona, oi? (jo què sé: un bon amic, un veí, la seva mare...), no caldria estar-ne parlant aquí, d’aquest tema. Però és que els càndids volen col·laborar amb tu i amb ningú més que tu. Són aquell tipus de marit que cuina perquè espera que tu endrecis després, o que troba que anar a passar la revisió del cotxe val per deu vegades que tu vagis a comprar fruita i verdura. No ho permetis, no hi col·laboris. De la mateixa manera que mai no s’ha de col·laborar amb un exèrcit d’ocupació, no ensopeguis en aquest subterfugi propi de moderns que es pensen que per haver llegit dos articles de la Brigitte Vasallo ja són com tu. Nosaltres, les bones esposes, estem a favor de la divisió del treball, però literalment, i per tant, si ell vol fer d’escarràs, que ho faci amb tot l’equip, però tu no t’hi impliquis. Ja vam dir que has de fer-li entendre al teu marit que ets una persona impossibilitada per a gairebé tot, si cal ensenya-li un certificat mèdic o una nota de la teva mamà: “La meva filla avui no podrà fer d’escarràs perquè és una noia tremendament delicada i podria partir-se per la meitat”. Tu no hi col·labores perquè, simplement, tampoc t’hi pensaves posar tota sola. És senzillíssim. A més a més, la tendència de l’espòs és acabar organitzant i manant, reconduint, doblegant i manipulant. Aquest ésser que tens al davant i que et demana amb un somriure, perquè pensa que així et farà feliç, que col·laboreu junts és un capatàs atrapat en un cos d’espòs. Ves amb compte. Col·laborar, el que se’n diu col·laborar, col·labora la Lolita en un disc de duets amb en Pablo Alborán o les forces de seguretat per desarticular una banda de tràfic de drogues o a cops de porra un referèndum, col·laboren els científics internacionals per trobar una vacuna contra el coronavirus o les beates donant l’almoina a missa, però tu, que aspires a ser una bona esposa, no tens cap necessitat de col·laborar en res ni per a res amb el teu senyor marit. Si ell té ganes d’anar a buscar els nens a l’escola perquè ara resulta que vol ser un bon pare i no vol perdre’s cap dels seus somriures, deixa’l fer. Si vol fer paella els diumenges, fer el llit cada dia, cosir botons o reciclar, escolta tu, endavant! No l’hi impedeixis, qui ets tu per castrar les seves ambicions? Ara bé, col·laborar-hi, de cap manera, perquè començareu fent dissabte junts i poc temps després t’estarà demanant d’anar al gimnàs plegats, vestits de conjunt amb malles del Decathlon de licra negra amb ratlles fluorescents, agafats de la mà i a pas lleuger. Un home que intenta entabanar-te així, el dia del teu aniversari, en lloc d’una joieta mona esquitxada de diamants, et regalarà un rellotge d’aquells que compten passos i pulsacions. I tothom sap que una bona esposa, a banda que per definició es mou més aviat poc, no es pot permetre adornar el seu finíssim i delicat canell amb trastos suposadament tecnològics, pràctics i saludables d’aquesta mena.

stats