Potser tenim massa pressa per acabar el concurs

Les noves normes del certamen casteller obren un debat sobre la durada de la seva jornada central que tindrà lloc diumenge 2 d'octubre a Tarragona

Anem cap a la tercera edició del Concurs de Castells des de que aquest s'ha obert a la participació de moltes més colles. Com va sent habitual el concurs arriba amb novetats pel que fa a la normativa que el regirà, i és evident que aquestes novetats tindran un impacte important en el desenvolupament del mateix. Entenc que les principals motivacions que duen a l'organització a anar retocant la normativa son dues, el temps de durada del concurs i la taula de puntuacions de les construccions que estan acceptades dins la normativa. Pel que fa a la taula de puntuacions hi ha redactat un protocol que marca com es realitza aquesta actualització; en aquest sentit, i ens agradi més o menys aquest protocol, poques sorpreses ens hi hem de trobar.

Pel que fa a la durada del concurs s'ha imposat, des de ja fa unes quantes edicions, la idea de que és excessiva i que cal fer el possible, i a vegades tinc la sensació de que l'impossible, per tal de escurçar-la. En les darreres edicions s'han anat fent canvis per mirar de que el concurs fos més dinàmic i més ràpid, en aquest aspecte bàsicament ens hem mogut en la línia de ser més exigents pel que fa a la possibilitat d'actuar en solitari i en la limitació del temps del que disposen les colles per tal de començar els seus intents. Enguany només s'incideix en aquests temps, i s'han reduït fins a extrems que, sincerament, a mi m'han sorprès molt. Parlem de que, en el cas de tenir dret a actuar en una ronda en solitari, les colles disposarem de 4 o 5 minuts “per col·locar els segons del castell al seu lloc”.

Arribat aquest punt em pregunto si no estem anant d'un model maratonià, on la jornada de diumenge del concurs arriba a durar fins a 6 o 7 hores, a un en el que potser tenim excessives presses per acabar. Certament, malgrat els intents de les últimes dues edicions per corregir aquest aspecte han anat en una bona línia, el concurs segueix sent llarg, especialment la jornada del diumenge. Veurem com s'acaba duent a la pràctica aquesta norma dels 4 o 5 minuts. Les colles hauran d'estar atentes a organitzar-se amb antelació suficient per tal de que el temps no se'ls tiri a sobre i, confio, en que el cronòmetre no els traeixi i continuï sent la qualitat i no les presses el que marqui si es pot seguir endavant o no amb l'intent.

Fins on hem d'escurçar el concurs? Entenc que és una pregunta que l'organització del concurs s'ha fet i a la que hi ha donat resposta. Ens hem fet farts de sentir que el concurs és massa llarg, si la durada és un problema pel públic, o bé pels castellers i per tant per la seguretat dels castells que s'hi fan, tots els esforços que calguin per agilitzar-lo em semblaran bons, però si la preocupació per la durada del concurs comença a tenir a veure amb que tinguem un bon producte televisiu... aleshores penso que farem mal negoci.

Si la durada és excessiva, no podem augmentar el nivell necessari per actuar en solitari? En el cas del diumenge, sincerament, no ho sé. Son castells amb els que no hi tinc experiència i se'm fa difícil opinar-hi amb criteri, però en el cas de la jornada de dissabte tinc claríssim que de la mateix manera que les colles podem aixecar un quatre de vuit en ronda conjunta hem de poder-ho fer, com a mínim, amb el tres de vuit.

Hi ha una cosa que és evident, quan una colla decideix participar al concurs de castells ho fa sabent que hi ha una normativa i que, per descomptat, cal adaptar-s'hi. A qui no li agrada el concurs, ja sigui per com s'organitza, ja sigui per les normes que el regeixen o ja sigui pel que representa, simplement no hi va i aquí s'acaba el problema.

La revisió dels diferents documents que conformen les normes del concurs depèn d'una comissió assessora, que està formada per l'organització, el president del jurat, les sis primeres colles de l'edició anterior, les quatre colles de la ciutat de Tarragona, els Nois de la Torre i cinc experts. En total son una vintena de persones de les quals n'hi ha tres o quatre que representen a les colles “menors”. Honestament, el cinquanta per cent de les dotze colles de diumenge hi son representades, potser seria bo que l'organització del concurs pogués donar veu a una major representació de les colles que actuen en les dues primeres jornades del concurs, pel simple fet de que les realitats i les necessitats de les tres jornades en les que actualment es divideix el certamen poden ser prou diferents i entenc que l'opinió dels implicats ajudaria a millorar-lo encara més.