Menys ‘petro’ i més ‘bio’

La Generalitat de Catalunya ha adoptat el nou Pla General de Política Forestal 2014-2024, un pla que molts rebem amb optimisme. Per primera vegada es percep una ambició per sortir del bosc perquè els arbres no ens impedeixin veure els ecosistemes forestals i els béns i serveis que generen. M’explico: és poc conegut que la superfície forestal arbrada a Catalunya ha passat de representar un 10% del territori a un 40% en uns 100 anys, i que el gran risc al qual s’enfronten els nostres boscos és la manca de gestió a causa de la falta de rendibilitat i competitivitat del sector forestal. En aquest sentit, el nou pla fa una bona diagnosi de la situació i suggereix que la millor manera d’assegurar les funcions socials i ecològiques dels nostres boscos és que el sector forestal tingui un paper clau en una nova bioeconomia catalana.

Europa ja ha reconegut que cal reduir la dependència dels combustibles fòssils i productes derivats del petroli i emprendre una transició cap a una economia basada en l’ús sostenible dels nostres recursos biològics, amb la recerca i la innovació com a motors; és l’anomenada bioeconomia. El nou pla forestal català, a parer meu, posa l’accent en aquesta direcció i obre les portes perquè altres sectors (energètic, constructor, tèxtil, etc.) puguin tenir un paper més actiu en l’ús dels recursos forestals locals. Actualment només el 20% del creixement anual dels nostres recursos forestals s’aprofita, i això té conseqüències negatives en el ja elevat risc d’incendis que patim cada estiu a causa del nostre clima mediterrani. En aquest sentit, el millor pla de prevenció d’incendis per a Catalunya és el que suposarà a llarg termini fer rendible el nostre sector forestal, de manera que pugui finançar i garantir la gestió sostenible i equilibrada dels nostres boscos. La gestió forestal, basada en coneixements científics, hauria de ser una eina més per conservar els nostres boscos i garantir l’equilibri entre les funcions econòmiques, socials i ecològiques dels nostres sistemes forestals.

En qualsevol cas, el nou Pla General de Política Forestal proporciona un marc estratègic necessari, però no suficient, ja que ha de ser el sector privat el que dugui a terme la necessària transformació del sector forestal cap a un de basat en el coneixement i la innovació.

I la gran pregunta és: qui finançarà aquesta transformació perquè aquest sector sigui competitiu i referent d’una nova bioeconomia catalana? Crec que la resposta ha de venir d’altres sectors importants a Catalunya, com el tèxtil, el petroquímic (que haurà de deixar de ser petro per ser bio ), l’energètic, el farmacèutic, etc. Tots aquests sectors poden utilitzar de manera eficient i sostenible la molècula més abundant sobre la Terra, la cel·lulosa, principal component de la fusta. Els avenços dels últims anys en l’àmbit de biorefineries i biomaterials (incloent-hi l’ús de nanotecnologies) permeten en l’actualitat que productes tradicionalment produïts sobre la base de derivats del petroli ara puguin ser generats de manera competitiva a partir de fibres forestals; els anomenats bioplàstics, per exemple. El concepte de biorefineria inclou la producció de manera combinada de bioenergia i de diversitat de bioproductes, incloent-hi compostos d’interès per a sectors tan diversos com la indústria química i farmacèutica o el sector del tèxtil. Per exemple, un compost derivat de fibres de fusta (viscosa) té característiques molt semblants al cotó (la producció del qual, per cert, en les pròximes dues dècades quedarà molt per sota de la demanda esperada), però amb un cost ambiental i de consum en aigua molt més baix. Finalment, cal esmentar que diversos països europeus com França, Suècia o Finlàndia ja han apostat de manera ferma per la construcció en fusta (canviant la seva legislació vigent per permetre edificis de diverses plantes en aquest material), molt més eficient pel que fa a emissions de CO, i un material més efectiu per assegurar una eficiència energètica més elevada. El nou Pla de Política Forestal de Catalunya proporciona un marc perquè el sector forestal del nostre país pugui jugar un paper ambiciós en una nova bioeconomia catalana.

Ara bé, al sector forestal català li falta la musculatura financera necessària per jugar a la lliga europea de la bioeconomia, i només si altres sectors estratègics a Catalunya es comprometen a liderar una transició cap a una bioeconomia catalana el sector forestal podrà exercir aquest paper ambiciós.

A més, és important recalcar que els sectors pioners en la nova bioeconomia no haurien de viure només de transformar recursos biològics en bioproductes, sinó també de desenvolupar i vendre tecnologia innovadora que faci funcionar la nova bioeconomia. És un principi que Catalunya, país petit amb recursos naturals limitats, no ha d’oblidar.