Aleksandr Pumpianski: “Putin és un oportunista, un home sense grans principis”

Als anys 70 el periodista Aleksandr Pumpianski va ser corresponsal del Komsomolskaya Pravda als EUA, però les seves cròniques sobre el Watergate o la lluita pels drets civils van acabar estroncant la seva carrera pel malestar que van generar al politburó. A mitjans del 2000 un nou cop va sacsejar el seu periodisme compromès: uns encaputxats van destruir la seu del setmanari Novoie Vremia, un atac que va atribuir a l’entorn de l’aleshores ja president, Vladímir Putin. La seva ment continua connectant els dos episodis i denuncia els mètodes de propaganda que, ara més que mai, envaeixen l’espai mediàtic rus.

Quina és la situació a Rússia avui?

La situació és dolenta i empitjora. Quan Putin va arribar a la presidència de nou el 2012 i va reconèixer que el tàndem amb Dmitri Medvédev havia sigut pactat, els russos es van sentir insultats. ¿Com poden dues persones decidir l’esquema polític d’un país durant decennis sense tenir en compte la gent i les urnes? Va ser una relliscada que va provocar grans protestes, un esclat d’indignació que va atemorir Putin.

I com va reaccionar?

La reacció de Putin va ser aprovar algunes lleis per donar més aire democràtic al país. Però paral·lelament va utilitzar la força, legal i física, per acabar amb les protestes. Tots els organitzadors i participants en aquelles manifestacions va ser detinguts i jutjats en llargs processos humiliants que van acabar amb condemnes desproporcionades. Putin va intentar fins i tot organitzar contramanifestacions amb operaris que feia venir de les fàbriques. És el seu estil.

Però Putin té una popularitat màxima dins de Rússia...

La repressió va tenir cert efecte, i després va venir l’operació de Crimea. Allò va ser una violació de tots els acords signats entre Rússia i Ucraïna després de la caiguda del Mur de Berlín, els que van fer que Kíev entregués les armes atòmiques a Moscou a canvi de garantir la seva integritat territorial. Però res, en una setmana Crimea va ser russa.

Els russos es van sentir alleujats?

Va començar una intensa campanya de propaganda a Rússia. Totes les televisions, que Putin tenia sota control, van començar a cantar les excel·lències de l’operació a Crimea, que, fins aleshores i segons el relat oficial, estava “amenaçada pel feixisme”, i on els EUA “volien estendre els seus tentacles” per controlar el mar Negre. Era l’únic discurs, sense cap contrapunt.

Per què Putin volia Crimea?

Putin és un oportunista, un home sense grans principis que busca l’èxit sota qualsevol pretext. Bona part de la seva agenda diària és per guanyar popularitat, fins i tot amb petites coses com la caça o la pesca. És pura propaganda. L’operació a Crimea és ideal en aquests termes.

I els russos el segueixen...

Putin esdevé així el líder que obté coses, després que durant els últims 20 o 30 anys els russos només n’hagin perdut: territoris, repúbliques, autoritat davant del món... Ara, en canvi, Putin obté Crimea. Això és ideal...

Per què l’oposició a Putin és tan feble?

Putin va tenir sort i va recollir els fruits de dues revolucions que no són mèrit seu. La primera revolució va ser la de Gorbatxov, que va portar la llibertat política, i la segona la de Ieltsin, que va portar l’economia lliure, les empreses i el consumisme. A Moscou ara tens les millors botigues d’Europa, grans i plenes de gent. La vida ha esdevingut millor per a la majoria de russos, que ja no han de fer cua per tot, cosa que valoren molt. Els greuges són cosa del passat.

¿Però l’economia no pateix amb les sancions occidentals per la guerra d’Ucraïna?

La propaganda funciona i tot és, segons això, una conspiració organitzada pels EUA i Obama contra Rússia. Però sí, l’economia va malament. El sistema ideat per Putin està basat en el petroli i el gas, i es tracta d’un model que està en perill. Sempre diu que l’economia russa s’ha de diversificar, però no fa res.

Com veu la figura de l’expresident de Iukos, Mikhaïl Khodorkovski?

Acabo d’escriure un llibre sobre Khodorkovski i és un cas realment interessant. És la història d’un home sorgit del sistema soviètic que esdevé milionari; la història d’un oligarca que té la sort d’entrar en el joc del control de propietats i empreses. A diferència d’altres, les seves comencen a funcionar bé, són productives, i la seva petroliera, Iukos, es converteix en líder. Però l’empresonen i es passa deu anys tancat. És un pres de consciència a qui Putin volia ensorrar.

I ho aconsegueix?

Khodorkovski resisteix, mostra que és un home fort: el milionari convertit en pres de consciència esdevé un opositor moral a Putin i ara, des que està en llibertat, és la principal figura opositora.

¿Khodorkovski acabarà sent president?

Jo crec que ho faria millor de primer ministre! Ell mateix reconeix que el millor que sap fer és gestionar crisis. Potser ho tindria difícil per guanyar unes eleccions presidencials, però en temps difícils una figura com la seva pot ser molt útil.