Aleksander Kwasniewski: “Europa ha de saber si vol ser un gran actor mundial o no”

BarcelonaL’excomunista Aleksander Kwasniewski va substiuir l’històric Lech Walesa com a president de Polònia el 1995. I va estar deu anys en el càrrec, des d’on va viure la convergència i l’entrada del seu país a la UE. Fa un crit d’alerta sobre el perill de relativitzar el projecte europeu i lamenta que hi hagi “activistes” que facin de “polítics”. Dijous va ser a Barcelona convidat pel Club de Roma i l’Obra Social La Caixa.

Europa passa hores baixes?

Europa ha de pensar en les pròximes dècades. Hem de superar la crisi, mantenir la unitat europea i treure profit del gran potencial que tenim en la nova arquitectura del món. D’aquí 20 anys tindrem un escenari molt diferent: la Xina liderarà al costat dels EUA, l’Índia o el Brasil. Si volem competir amb ells, Europa ha de ser gran i estar integrada.

Però el vell continent va perdent rellevància al món…

Per la crisi a l’eurozona, pel populisme creixent i per la crisi de la democràcia tradicional. El rol dels partits polítics o el dels diaris com a vertebradors de debats s’està perdent en favor de les xarxes socials. Cada cop hi ha menys polítics i més activistes que són bons organitzant esdeveniments, però per fer política a llarg termini.

I sobre la taula hi ha la perspectiva d’un Grexit …

Europa no està interessada que Grècia abandoni l’euro i a l’inrevés. Però l’actitud de Tsipras és estranya. El referèndum, tot i que és una bona eina democràtica, s’organitza en pocs dies i sense possibilitat de fer campanya. Tampoc la pregunta no és gaire clara i no hauria de ser si es vol ser ric o pobre. No és seriós. Tsipras creu que un no a les urnes reforçarà la seva posició però no ho veig tan clar.

Com valora la figura de Tsipras?

Tsipras és més un activista que un polític. Està molt bé convocar cent mil persones en una plaça i dir-los que t’han de seguir. Però el segon cop que els convoques per dir-los el mateix ja no et segueixen. Fins i tot un bon líder pot perdre el control de la situació, és el que li va passar al rei de França amb la Revolució.

Polònia encara vol entrar a l’euro?

Encara ens falta complir un dels criteris de Maastricht, el del dèficit públic. Però si continuem el nostre desenvolupament, l’economia polonesa estarà preparada aviat. El problema són les eleccions legislatives de l’octubre. Per entrar a l’euro cal una reforma constitucional i no veig que al pròxim Parlament polonès hi hagi la majoria necessària per fer-la. Si guanya l’oposició, l’entrada a l’euro quedarà posposada.

Europa encara és un projecte atractiu per a un país com Polònia?

Sí, el nostre país ha guanyat molt amb la UE. Si mirem els resultats i pensem en el comunisme, els euroescèptics no tenen arguments. Però cada cop hi ha més polítics que parlen de la UE sense emoció, que diuen que pot existir o no i això és un drama. La UE és el millor per fer front als reptes d’un món canviant. Europa ha de saber si vol ser un gran actor mundial o el museu més visitat del món. Si vol fer sentir la seva veu o que els turistes asiàtics vinguin aquí a veure com viu i què menja aquesta gent vella d’Europa.

Però hi ha un soci que vol marxar de la UE, el Regne Unit…

La història de la UE és un encadenament de moltes crisis després de les quals surt més reforçada. Cameron ha decidit fer un moviment molt perillós, però estic segur que ell vol quedar-se a la UE i sap que no pot canviar tots els tractats. Això seria un desastre! Si surten de la UE, la capital financera, en tres anys, es traslladaria a Frankfurt, amb els costos que això tindria.

Vivim una nova Guerra Freda?

Encara no però és un risc seriós. La nova política russa és agressiva, ho hem vist a Ucraïna, i vol recuperar la fórmula dels anys 90, amb les zones d’influència i la creació de la Unió Euroasiàtica. Això crea una tensió entre Rússia i Occident, i no veig senyals que Moscou vulgui canviar. No és bo, ja que ens cal Rússia com un aliat per trobar solucions en indrets com el Pròxim Orient.

Creu possible una invasió russa als estats bàltics?

Seria un error històric. Letònia i Lituània són membres de la UE i de l’OTAN, i si passés, que no ho crec, seria una prova de foc per a l’OTAN, un conflicte internacional de gran escala, una Guerra Freda o potser calenta. Rússia vol mantenir la tensió però no anar més lluny.