“Contra el populisme cal accelerar la construcció europea”
ROMANO PRODI
EXPRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA
Al’italià Romano Prodi encara se li il·lumina el rostre quan parla d’Europa. Sobretot de l’Europa “d’abans de les crisis”, precisa, aquella que ell va pilotar com a president de la Comissió Europea (1999-2004). Ara lamenta la deriva que viu la UE, colpejada per crisis -com la de l’euro o la dels refugiats- i amenaces -com el terrorisme-. Condemna que el populisme segresta els discursos fins al punt d’orientar les polítiques europees. I li agrada recordar que els estats italians, quan es va produir la primera globalització que va ser el descobriment d’Amèrica, van passar de ser el centre del món a no ser res per no haver-se volgut unir. Il Professore, el sobrenom amb el qual es coneix aquest socialdemòcrata italià, va ser fa uns dies a Catalunya per inaugurar el Cornellà Creació Fòrum. Què li passa Europa? ¿Fins a quin punt les diferents crisis que viu l’acabaran redibuixant? Jo encara guardo una certa esperança, sóc una mica optimista. Tothom entén que el trencament que vivim a la Unió Europea, per les amenaces que planen sobre l’acord de Schengen de lliure circulació de persones , o sobre l’euro, podrien portar al col·lapse d’Europa. I aquesta és una situació que no ens podem permetre en un món globalitzat. Passem per una crisi profunda però una unió és això, una unió.
¿El populisme o els discursos extremistes són ara mateix el perill número u a la UE? Sí, sense cap mena de dubte. I el més preocupant és que toca les emocions. Fa un any hauríem dit que el gran perill per a la UE era la crisi econòmica però ara ho és el populisme i el discurs generat al voltant dels refugiats que arriben fugint de la guerra. Cada dia veiem les imatges de desesperació a les fronteres d’Europa… No és que estiguem davant d’un nombre inassumible de refugiats si ho comparem amb la població europea. Però al final es genera por entre els ciutadans europeus, un sentiment que no podem subestimar. És una realitat, no podem apartar la mirada.
¿Quina és l’estratègia que cal seguir per lluitar contra el populisme? Per lluitar contra aquests discursos el que cal fer és accelerar la construcció europea, reforçar la UE. El pitjor és quedar-se a la meitat com estem ara, quedar-se al mig del riu, sense acabar de travessar-lo. Això ens destrueix. Podem decidir que no volem avançar més, que ens volem quedar a la riba on érem, a la d’una àrea només de lliure comerç. Però aquesta és una opció perdedora, especialment en un món globalitzat. L’opció valenta és mirar de deixar enrere l’era dels interessos nacionals, que també són importants i no vull dir que els oblidem, i centrar-nos en l’interès comú de tots els europeus.
Però precisament ara són els interessos nacionals els que imperen a Europa… Sí, queda clar que aquest és ara materix l’esperit, el de mirar cadascú cap a casa seva. Sabeu una cosa? Quan parles amb cada un dels líders europeus, per separat, tots entenen que Europa és un projecte que està per sobre de tothom. Però després se senten com empesos a seguir les tendències populistes que volen fer passos enrere en la construcció europea. És el preu que han de pagar els governants per fer front, dins de cada país, a aquestes forces extremistes a les urnes. És com una paradoxa.
O sigui, ¿al final és el populisme el que governa Europa avui? Sí. I aquest és l’error. Els governants no poden caure en el parany de seguir les tendències populistes. Al final, els electors no volen imitadors sinó que volen l’original. O els ofereixes una cosa diferent o no hi ha color, els electors opten per l’original.
