BARCELONAEncara no fa cent dies que François Hollande és president de França i la resposta que està donant a la crisi de l'euro, que amenaça també el seu país, ja és objecte de crítiques. "Hollande, l'hipnotitzador", va titular en portada el setmanari francès L'Express fa uns dies. El nou govern francès ha començat vacances aquesta setmana amb el compromís que a la tornada abordarà les grans qüestions econòmiques pendents. Però la paràlisi aparent i la falta d'iniciatives concretes que alguns retreuen al nou executiu francès han començat a disparar les alarmes.
"El país està sota l'efecte dels tranquil·litzants, Hollande és un anestesista, l'hollandisme és una hipnosi", va escriure el director de la redacció de L'Express , Christophe Barbier, en un article en què lamentava que el nou president francès amagui el cap sota l'ala a l'hora d'afrontar la retallada de la despesa pública que necessita el país per complir amb els objectius de dèficit.
Ara fa un mes el nou executiu socialista de França ja va aprovar un primer paquet de mesures per recaptar 7.200 milions d'euros suplementaris aquest 2012 -bàsicament apujant els impostos als més rics-, un pla que preveu deixar el dèficit públic al 4,5% del PIB a finals d'any. Però François Hollande encara no ha dit ni una paraula de com pensa estalviar els 33.000 milions d'euros de retallades que s'han fixat per complir amb el dèficit l'any 2013 i deixar-lo al 3%.
"No tenim temps per perdre", va assegurar el president Hollande a l'últim consell de ministres abans de l'estiu, aquesta setmana, on es va fixar tres prioritats -sense cap concreció- per a la rentrée : redreçar els comptes públics i la crisi a la indústria, millorar l'administració de justícia i donar més oportunitats als joves.
Crítiques també socialistes
Les crítiques pel suposat immobilisme del nou president, especialment les últimes setmanes, li han arribat no només de l'opositora UMP -immersa en una lluita pel lideratge després de la sortida de Nicolas Sarkozy-, sinó que algunes figures socialistes, com Pierre Mauroy, ex primer ministre de François Mitterrand, també han entrat en escena per alertar que, "davant la urgència, la lentitud que ha adoptat el govern és dolenta".
Arribat al poder sota el mantra d'incentivar el creixement econòmic, rebutjant obstinadament les retallades com a recepta contra la crisi, l'executiu socialista argumenta que actua al ritme que li marca la necessitat de dialogar amb els agents socials i econòmics per negociar amb ells quina és la millor opció per posar ordre als comptes públics francesos. "No tenia sentit actuar abans -es defensa un diputat socialista en declaracions a l'agència Reuters-, és millor agrupar totes les reformes que volem emprendre en una única llei de pressupostos que hem de presentar al setembre, i és per això que esperem".
Esperar més que reaccionar. Aquesta és la màxima que ha adoptat François Hollande per marcar distàncies amb el seu antecessor, Nicolas Sarkozy, que en els seus primers cent dies -el 2007- ja va deixar entreveure que el seu seria una mandat marcat per la hiperactivitat. Amb la voluntat de situar-se als antípodes i evitar un desgast davant dels electors com el que va patir Sarkozy des del principi Hollande fa tot el contrari.
"El problema és que en el cas d'Hollande no hi ha període de gràcia possible -explica a l'agència Reuters Stéphane Rozès, politòleg que assessora l'actual president-, la gravetat de la situació econòmica és tal que se li exigeix actuar des del primer dia, i d'aquí la impaciència d'alguns", conclou Rozès.
